Segons la llegenda, la imatge de la Verge de la Pietat d'Igualada va ser portada a la ciutat per un pelegrí que l'havia robada d'una església de Sevilla l'any 1420. Després de passar per Saragossa i Lleida, arribà a Igualada, de pas cap a Montserrat. En arribar a Igualada, el pelegrí demanà passar la nit al convent de Sant Agustí. L'endemà, a l'hora de marxar, el seu sarró es va fer tan pesat que no va poder-lo aixecar de terra, degut al pes de la imatge. A causa d'això, el pelegrí confessà el seu robatori. Es va interpretar aquest fet com la voluntat de la Verge de quedar-se a Igualada, i se li erigí una capella en honor seu. El peregrí, satisfet de complir la voluntat del cel, va demanar al prior que l'admetés al seu Convent com oblat, fins a la fi dels seus dies. S'ubicà a extramurs a l'oest de la ciutat, a l'actual plaça Castells, on hi havia l'anterior capella de Santa Maria Egipcíaca que havia estat construïda als voltants de 1336. Amb títol de santuari des de 1941, està dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, copatrona de la ciutat.
