Santuaris

Amb el nom de santuari es designa una església o un altre lloc sagrat al qual, per un motiu peculiar de pietat, acudeixen en peregrinació nombrosos fidels. Cada santuari es pot con-siderar «antena permanent de la Bona Nova». En particular, els santuaris marians oferei-xen una autèntica escola de fe amb l’exemple i la intercessió maternal de Maria.

Santuari de la Mare de Déu del Grau

Santa Maria del Grau és un santuari del municipi de Fonollosa (Bages).

Santuari de la Mare de Déu del Coll

El santuari de la Mare de Déu del Coll està situat a la banda nord de les Guilleries, a 823 metres d'alçada, en el coll que uneix els massissos de Sant Benet i Sant Gregori, prop del Coll de Nafrè, pas tradicional entre les valls d'Osor i Susqueda. Se situa al límit dels termes de Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral, adossada a ponent, són al municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda.

Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt

El Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt situat al cim de la serra del mateix nom (1 247 m alt.), al terme de Sant Pere de Torelló (Osona). Disposa d'un mirador des d'on es veu la plana de Vic, els Pirineus, la vall del Ges i el Bisaura.

Santuari del Sagrat Cor de Jesús de Puig-Agut

El Santuari de Puig-agut és un santuari d'estil neogòtic de Manlleu (Osona). Dedicat a la Verge de Lurdes i al Sagrat Cor. Es troba situada dalt d'un turó de marges de 696 metres d'alçada.

Santuari de la Cova de Sant Ignasi

Edificat al puig de Sant Bartomeu, el conjunt va néixer per venerar el lloc on, segons la tradició, es va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523.

Santuari de la Mare de Déu de Cabrera

Santuari del municipi de l'Esquirol (Osona), situat en un pla, dalt la serra de Cabrera.

Santuari de la Mare de Déu de Castellet

Santa Maria de Castellet és l'església que es troba dins el recinte del Castell de Castellet de Sant Vicenç de Castellet.

Santuari de la Mare de Déu de Fucimanya

Es troba aquest santuari a l'extrem de llevant del terme de Sallent, dintre l'antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma -refosa més tard amb Sant Pere de Serraïma i ara pràcticament amb Sallent- i no lluny dels municipis i parròquies d'Artés i d'Avinyó, que són, amb Sallent els seus devots més fidels. L'accés més planer i més bo el té per Sallent i Sant Martí, per bé que també hi munta un bon camí des d'Artés i altres corriols de muntanya.

Santuari de la Mare de Déu de Gràcia (La Tossa de Montbui)

Santa Maria de la Tossa de Montbui és una església preromànica construïda a finals del segle X situada al recinte del castell de Montbui a la Tossa, una muntanya del terme municipal de Santa Margarida de Montbui.

Santuari de la Mare de Déu de Joncadella

Està situat a mà esquerra del riu Cardener, a uns 6 km de Manresa. Pertany al bisbat de Vic i, actualment, té la categoria de santuari dins la parròquia de Sant Martí de Torroella.

Santuari de la Mare de Déu de la Damunt

L'ermita de la Damunt és a Folgueroles (Osona). Es tracta d'una capella situada al nord-est de la població.

Santuari de la Mare de Déu de la Gleva

La llegenda que explica que una pastoreta va trobar la Mare de Déu al puig del Terrer, dintre d'una cova formada per dues columnes que sostenien una gleva. Es va fer una capella en el lloc on es va trobar la imatge, sobre un turó, el Puig Terrer, de 475 metres d'alçada sobre el nivell del mar, que es trobava prop del camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà travessant la Plana de Vic.

Santuari de la Mare de Déu de la Pietat (Igualada)

Segons la llegenda, la imatge de la Verge de la Pietat d'Igualada va ser portada a la ciutat per un pelegrí que l'havia robada d'una església de Sevilla l'any 1420. Després de passar per Saragossa i Lleida, arribà a Igualada, de pas cap a Montserrat. En arribar a Igualada, el pelegrí demanà passar la nit al convent de Sant Agustí. L'endemà, a l'hora de marxar, el seu sarró es va fer tan pesat que no va poder-lo aixecar de terra, degut al pes de la imatge. A causa d'això, el pelegrí confessà el seu robatori. Es va interpretar aquest fet com la voluntat de la Verge de quedar-se a Igualada, i se li erigí una capella en honor seu. El peregrí, satisfet de complir la voluntat del cel, va demanar al prior que l'admetés al seu Convent com oblat, fins a la fi dels seus dies. S'ubicà a extramurs a l'oest de la ciutat, a l'actual plaça Castells, on hi havia l'anterior capella de Santa Maria Egipcíaca que havia estat construïda als voltants de 1336. Amb títol de santuari des de 1941, està dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, copatrona de la ciutat.

Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Vallfogona de Ripollès)

El Santuari de la Salut està situat al municipi de Vallfogona de Ripollès.

Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Viladordis)

Santa Maria de Viladordis és una església que centra una petita barriada de cases disseminades que forma part del municipi de Manresa (Bages).

Santuari de la Mare de Déu de la Tosca

La Mare de Déu de la Tosca és un santuari de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l'enclavament de Marfà. Està situat a la dreta de la riera de Marfà, a llevant de la casa de Marfà. És en el paratge de la Tosca, a prop i al sud-oest del Molí de Brotons.

Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda (Balenyà)

El Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda és una església situada als afores de Balenyà (Osona).

Santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia (Gallifa)

El Castell de Gallifa o Santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia és una obra del municipi de Gallifa (Vallès Occidental).

Pàgines

Newsletter

Si vols rebre el nostre bulletí en el teu correu, inscriu-t’hi.

© 2019 Bisbat de Vic Tots els drets reservats. Avís legal
Bisbat de Vic, C/ Santa Maria, 1 – 08500 VIC
Tel. 938832655 – Fax: 938894389 - Contacte
Baked by Digital Bakers