Diòcesi de Vic

Es troba en el centre de la geografia catalana i el seu territori s'entén des del Pirineu, la vall de Camprodon, fins al Figaró, comarca del Vallès Oriental; i des d'Osor, comarca de la Selva, fins a Bellprat, a les terres de l'Anoia. És un territori configurat a l'època de la Reconquesta situat entre els comtats de Barcelona, Girona i Urgell.

Bisbe

Romà Casanova i Casanova

Extensió

4.184 km²

Habitants

445.156

Arxiprestats

Parròquies

250

Informació

Diòcesi

La diòcesi és l'Església catòlica en la seva plenitud present en un lloc determinat, sempre que estigui en comunió amb totes les altres diòcesis, amb l'Església de Roma i amb el seu bisbe, el Papa.

Denominació

Com a expressió de l’Església local o particular, la diòcesi no és un simple districte administratiu, sinó que representa, en el seu territori, l’Església universal. La denominació de la diòcesi depèn normalment de la ciutat on radica la seu episcopal. En el cas del bisbat de Vic, rep aquest nom de la ciutat de Vic, tot i que fins el segle XIII rebia el nom de bisbat d'Ausona, en referència a l'antic nom de la ciutat en època antiga quan fou fundada la seu.

El territori

En el segle XII i sobretot a inicis del XIII la diòcesi de Vic tenia ja 315 esglésies o parròquies organitzades i amb prevere propi i arribava fins a Utxafava, ara dita Vila-sana, a 16 km de Lleida.

Història

Els primers límits del bisbat van ser fixats en una butlla del papa Benet VII de l'any 978 i en l'acta de consagració de la catedral de Vic de 1038; en tots dos documents els límits són imprecisos en arribar a l'Anoia, on encara faltava reorganitzar la part de la Segarra i de l'Urgell. Cap el 1150 el bisbat va arribar a la plena extensió per aquesta part, comprenent fins a Sidamon, a més de cinc parròquies a l'oest de Santa Coloma de Queralt i dotze dels voltants de Maldà, fins a Tarrés i l'Espluga Calba, que el 1154 es van integrar a l'arxidiòcesi de Tarragona.

El bisbat es va mantenir sense variacions fins a la creació del bisbat de Solsona (1593), quan una butlla de 1597 va confirmar l'adscripció a Solsona dels antics deganats d'Urgell i de la Segarra (aquest només parcialment) des de Sidamon fins a una línia que corria per Vallfogona de Riucorb, Sant Pere dels Arquells i Montpalau, deixant 21 parròquies per a Solsona, entre les quals Cervera, Tàrrega, Verdú, Mollerussa i Anglesola. Altres petites variacions es van fer el 1827, amb la pèrdua de Sant Marçal de Montseny, l'incorporació de Borredà i Aranyonet al voltant de 1835, i la pèrdua de Montserrat, amb Marganell i Monistrol, el 1890.

La darrera reforma dels límits del bisbat data de 1957 amb la pèrdua de 28 parròquies en els sectors de Santa Coloma de Queralt i part de l'arxiprestat de Calaf, pel fet de pertànyer aquestes a les províncies de Tarragona i de Lleida, a les quals cal afegir les poblacions de la Molsosa, Súria i Balsareny, passades a Solsona, i el guany d'una franja territorial del bisbat de Barcelona, l'arxiprestat de Camprodon, i les parròquies de Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt, al sector d'Anoia. En l'actualitat el bisbat de Vic comprèn íntegrament la comarca d'Osona i el Moianès, la major part de les del Ripollès, Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa.

Les divisions administratives

Històricament, el bisbat de Vic s'ha estructurat en un seguit de circumscripcions administratives que han variat en mida i nom al llarg del temps.

Organització territorial

Les primeres notícies de demarcacions episcopals daten del segle XII i la darrera modificació és de 27 de juliol de 1984. Al principi aquestes divisions administratives s'anomenaven deganats però des del decret episcopal de 20 de desembre de 1854, reajustat amb el decret de 20 de juny de 1855, s'anomenen arxiprestats i són regides per un arxipreste. Actualment, el bisbat està dividit en 10 arxiprestats que comprenen un total de 250 parròquies.

ORGANISMES

Com indica el Codi de Dret Canònic, hi ha un conjunt d'organismes i persones que ajuden el Bisbe en el govern de tota la diòcesi, sobretot en la direcció de l’activitat pastoral, en l’administració de la diòcesi i en l’exercici de la potestat judicial.

El nomenament dels qui exerceixen càrrecs a la cúria diocesana pertoca al Bisbe diocesà.

Tots els qui són admesos a treballar a la cúria han de:
1.er prometre que compliran fidelment la seva tasca, segons el mode determinat pel dret o pel Bisbe;
2.on guardar-ne secret dintre els límits i segons el mode determinats pel dret o pel Bisbe.

→ Consultar organismes i serveis diocesans

El bisbat en xifres

Dades del 2024

479.151

Habitants

418.143

Batejats

112

Sacerdots

Diaques

Comunitats religioses masculines

Comunitats religioses femenines

Vida de la diòcesi

Patrons

Els patrons del bisbat de Vic són Sant Joan Baptista i la Mare de Déu de Montserrat.

Sants

És sant qui ha excel·lit per la seva virtut i ha atès una configuració amb Crist en grau elevadíssim, talment que ha esdevingut model de perfecció i, com a tal, rep un culte i és invocat com a intercessor. Són reconeguts i canonitzats com a sants per l'Església Universal els següents cristians de la diòcesi vigatana:

Sant Bernat Calbó, fill del mas Calbó (prop de Reus), bisbe de Vic durant els anys 1233-1243
Sant Miquel dels Sants, fill de Vic, canonitzat l’any 1862
Sant Antoni M. Claret, fill de Sallent, canonitzat l’any 1950
Santa Joaquima de Vedruna, filla de Barcelona, canonitzada l’any 1959
Sant Pere Almató, fill de Sant Feliu Sasserra, canonitzat l’any 1988
Sant Francesc Coll, fill de Gombrèn, canonitzat l'any 2009
Santa Carme Sallés, filla de Vic, canonitzada l'any 2012

Beats

És beat la persona que, morta en fama de santedat, l'Església Universal ha reconegut com a digna d'ésser venerada públicament. Els beats diocesans són els següents (l’any que s’indica correspon a la beatificació):

BEATS MÀRTIRS

Bisbe:
- P. Salvi Huix i Miralpeix (Sta. Margarida de Vallors, 2013)

Preveres diocesans:
- Josep Guardiet Pujol (Manlleu, 2013)
- Joan Roca Vilardell (Gurb, 2013)
- Miquel Vilatimó Costa (Vic, 2013)

Benedictins:
- Hildebrand Maria Casanovas Vilà (Hostalets de Balenyà, 2013)
- Odiló Maria Costa Canal (Vic, 2013)
- Josep Maria Fontserè Masdéu (Vinyoles d’Orís, 2013)
- Narcís Maria Vilar Espona (Hostalets de Balenyà, 2013)

Caputxins:
- Lluís Estruch Vives (Igualada, 2015)
- Josep Tous Soler (Igualada, 2010)

Carmelita de l’Antiga Observança:
- Maria de Puiggraciós Badia Flaquer (Bigues, 2007)

Carmelita Descalç:
- Joan Vilaregut Farré (Vic, 2013)

Carmelites de la Caritat-Vedruna:
- Apolonia Lizárraga Ochoa de Zabalegui (Lezáun, 2007)
- Elvira Torrentallé Paraire (Balsareny, 2001)

Claretians:
- Joan M. Alsina Ferrer (Seva, 2017)
- Miquel Baixeras Berenguer (Castellterçol, 2017)
- Joan Baixeres Berenguer (Castellterçol, 1992)
- Jacint Blanch Ferrer (Vilanova de Sau, 2017)
- Emili Bover Albareda (Castellterçol, 2017)
- Joan Busquet Llucià (Sta. Margarida de Montbui, 2017)
- Joan Capdevila Costa (Sovelles, 2017)
- Josep Capdevila Porter (Vic, 2017)
- Antoni Cassany Vilarrasa (Calldetenes, 2017)
- Venceslau Claris Vilaregut (Olost, 1992)
- Josep Claveria Mas (Vic, 2017)
- Miquel Codina Ventanyol (Artés, 2017)
- Joan Codinach Espinalt (Mura, 2017)
- Joan Codinach Tuneu (Sta. Eugènia de Berga, 1992)
- Isidre Costa Homs (Taradell, 2017)
- Amadeu Costa Prat (Tona, 2017)
- Pere Cunill Padrós (Vic, 1992)
- Joan Garriga Pagès (St. Martí de Sacalm-Susqueda, 2017)
- Antoni Junyent Estruch (Vacarisses, 2017)
- Lluís Masferrer Vila (St. Vicenç de Torelló, 1992)
- Alfons Miquel Garriga (La Molsosa, 1992)
- Jaume Payàs Fargas (Castellterçol, 2017)
- Josep Puigdesens Pujol (Vic, 2017)
- Josep Reixach Reguer (Vilanova de Sau, 2017)
- Bonaventura Reixach Vilaró (Olost, 2017)
- Josep Ribé Coma (Centelles, 2017)
- Ramon Roca Buscallà (Alpens, 2017)
- Miquel Rovira Font (Vic, 2017)
- Andreu Solà Molist (Taradell, 2005)
- Francesc Solà Peix (St. Joan de les Abadesses, 2017)
- Francesc X. Sorribes Dot (Torelló, 2017)
- Frederic Vila Bartrolí (St. Cristòfol de la Castanya, 2013)

Dominic:
- Ramon Peiró Victori (Aiguafreda, 2001)

Dominiques de l’Anunciata:
- Ramona Fossas Romans (Ripoll, 2007)
- Rosa Jutglar Gallart (Savassona, 2007)
- Ramona Perramon Vila (Vic, 2007)
- Reginalda Picas Planas (Borredà, 2007)

Escolapi:
- Ignasi Casanovas Perramon (Igualada, 1995)

Escolàpia:
- Clemencia Riba Mestres (Igualada, 2001)

Fills Sagrada Família:
- Joan Franquesa Costa (Sta. Fe de Segarra, 2013)
- Francesc Llach Candell (Torelló, 2013)
- Jaume Llach Candell (Torelló, 2013)
- Ramon Llach Candell (Torelló, 2013)
- Pere Roca Toscas (Mura, 2013)
- Pedro Ruíz Ortega (Vilviestre de Muño, 2013)
- Sagimon Segalés Vila (Vic, 2013)
- Pere Verdaguer Saurina (Manlleu, 2013)
- Josep Vila Barri (Camprodon, 2013)

Germans Escoles Cristianes:

Martí Anglès Oliveras (Sentmenat, 2007)
Josep Camprubí Corrubí (Palmarola, 2013)
Josep Lluís Carrera Comas (Sta. Coloma de Farners, 2007)
Josep Casas Julià (Ordal, 2007)
Josep Casas Lluch (Santpedor, 2007)
Francisco Del valle Villar (Grañón, 2007)
Jaume Jardí Vernet (Vandellós, 2013)
Antoni Jaume Secases (Alàs, 2007)
Agustín Pedro Calvo (Cobatillas, 2007)
Jaume Puigferrer Mora (Manlleu, 2007)
Francesc Pujol Espinalt (Santpedor, 2007)
Eudald Rodas Saurina (Sta. Coloma de Farners, 2007)
Antoni Serra Hortal (Banyoles, 2007)
Narcís Serra Rovira (Quart, 2007)
Antoni Tost Llaveria (Mont roig del Camp, 2007)

Germans Maristes:
- Máximo Aranda Modrego (Gallur, 2013)
- Elias Garet Ventejo (Centelles, 2013)
- Josep Mir Pons (Igualada, 2007)
- Jaume Morella Bruguera (Osor, 2007)
- Mulet Velilla José (Mazaleón, 2013)
- Pelfort Planell Joan (Òdena, 2007)
- Roig Alibau Antoni (Igualada, 2007)
- Ruíz Hidalgo Severino (Fuencaliente de Lucio, 2013)
- Joan Tubau Perelló (Igualada, 2007)

Hospitalaris de St. Joan de Déu:
- Mauricio Iñiguez de Heredia Alzola (Dallo, 2013)
- Xavier Ponsa Casallarch (Moià, 1992)
- Luís Bertrán Solà Jiménez (Amunarrizqueta, 2013)