«Mira, sóc a la porta i truco»
L'Església i tu
Jesucrist viu i omple de joia la vida dels qui es troben amb Ell; aquesta Bona Nova, sempre extraordinària, és el cor de la vida de l’Església. Per què Déu, com en temps de Moisès, veu i escolta les necessitats del seu poble i no es desentén de les vicissituds humanes.
Qui som?
Som cristians! Seguim a Jesucrist per què conèixer-lo ha transformat la nostra vida, omplint-la de sentit, amor, pau i esperança. «Nosaltres hem conegut l'amor que Déu ens té i hi hem cregut.
La nostra fe
La fe és la resposta de l’home a Déu que es revela i se li dóna, bo i aportant alhora una llum sobreabundant a l’home que busca el sentit últim de la seva vida.
Paraules d'ajuda
En moltes ocasions i maneres Déu ha parlat als homes; la seva paraula «és molt a prop teu; la tens als llavis, la tens al cor» [Dt 30,14] i ens introdueix en un col·loqui amb Ell on trobem la pau,
Sínode per l'esperança
Coincidint amb el dia de la catedral i la jornada diocesana, s'ha donat el tret de sortida al Sínode Diocesà, convocat pel bisbe Romà, per tal d’afrontar els nous reptes pastorals de l’Església i p
En recerca
Fam espiritual
Enmig dels tràfecs de la vida
A vegades, tot s’omple de paraules, de problemes, de satisfaccions breus, d’urgències i de sorolls amb una velocitat cada vegada més gran. «Allí no regna l’alegria sinó la insatisfacció de qui no sap per a què viu. ¿Com no reconèixer llavors que necessitem aturar aquesta cursa frenètica per a recuperar un espai personal, a vegades dolorós però sempre fecund, on s’entaula el diàleg sincer amb Déu?»
[Papa Francesc, GE 29]
Quelcom més
Experimentem potser un neguit que reclama més; una nostàlgia que no ens deixa viure el present amb pau, serenor i plenitud. Un buit que ens fa mal i demana ser omplert. Un desig de felicitat que sembla sempre postergat al demà.
Sense mesura
Som creats amb un anhel immens i profund que només la infinitud de l’amor de Déu pot emplenar. «Tu ens has fet per a tu, Senyor, i el nostre cor està inquiet fins que no reposa en tu»
[Sant Agustí]
Per què l’Església?
Iniciativa de Déu
«Déu ha establert un camí per unir-se a cada un dels éssers humans de tots els temps. Ha elegit convocar-nos com a poble i no com a éssers aïllats».[EG 113] Ser Església és ser Poble de Déu. Jesús va edificar la seva Església sobre el fonament dels apòstols i els va enviar a anunciar la millor notícia de tots els temps: Déu t’estima.
En els pobles de la terra
L’ésser humà està sempre culturalment situat i la persona humana «per la seva mateixa naturalesa té absoluta necessitat de la vida social» [GS 36]. Així, aquest Poble de Déu s’encarna en els pobles de la terra, cada un dels quals té la seva cultura pròpia, el seu estil i idiosincràsia.
Convidat per Déu
També et crida a tu, a ser part del seu poble i ho fa amb gran respecte i amor! Ell té en compte la complexa trama de relacions interpersonals que suposa la vida en una comunitat humana. Hem de ser feliços l’un amb l’altre, hem d’arribar a Déu l’un juntament amb l’altre.
[Papa Francesc]
DOCTRINA SOCIAL DE L'ESGLÉSIA
Què és?
És un cos doctrinal amb principis de reflexió, criteris de judici i directrius d'acció que el Magisteri de l'Església Catòlica estableix, fonamentat en l'Evangeli i en la recta raó, a partir de l'anàlisi dels problemes socials de cada època, per ajudar les persones, comunitats i governants.
Doctrina
L’anunci de la salvació, missió de l’Església i de tot cristià, no porta a desentendre’s del món i de la societat, com si per ser autènticament cristians haguéssim de deixar de banda el bé comú. L'Església es preocupa per tota la família humana i les seves necessitats en tots els seus àmbits, per això desenvolupa una brúixola, una doctrina social que formi les consciències i ajudi a viure segons l'Evangeli i la mateixa naturalesa humana.
«Amb la seva doctrina social, l’Església es fa càrrec de l’anunci que el Senyor li ha confiat. En els esdeveniments històrics actualitza el missatge d’alliberament i de redempció de Crist, l’Evangeli del Regne. L’Església, anunciant l’Evangeli, ensenya a l’home, en nom de Crist, la seva dignitat i la seva vocació a la comunió de les persones; i li descobreix les exigències de la justícia i de la pau, conformes a la saviesa divina» (Compendi de la doctrina social de l’Església, n.63).
Documents relacionats
La doctrina social de l’Església està arrelada en l'Escriptura i s’articula a través d'una tradició de documents escrits que ha evolucionat al llarg del temps com a resposta als reptes dels temps per a viure de manera responsable i construir una societat justa.
DOCUMENTS
- Fratelli Tutti (Francesc, papa)
- Laudato Si’ (Francesc, papa)
- Evangelii Gaudium (Francesc, papa)
- Caritas In Veritate (Benet XVI, papa)
- Deus Caritas Est (Benet XVI, papa)
- Centesimus Annus (Sant Joan Pau II, papa)
- Fides et Ratio (Sant Joan Pau II, papa)
- Sollicitudo Rei Socialis (SantJoan Pau II, papa)
- Laborem Exercens (Sant Joan Pau II, papa)
- Evangelii Nuntiandi (Sant Pau VI, papa)
- Octogesima Adveniens (SantPau VI, papa)
- Populorum Progressio (Sant Pau VI, papa)
- Gaudium et Spes (Vaticà II)
- Pacem in Terris (Sant Joan XXIII, papa)
- Mater Et Magistra (Sant Joan XXIII, papa)
- Benignitas Et Humanitas (Pius XII, papa)
- La Solennità (Pius XII, papa)
- Divini Redemptoris (Pius XII, papa)
- Quadragesimo Anno (Pius XII, papa)
- Rerum Novarum (Lleó XIII, papa)
- Libertas Praestantissi mum (Lleó XIII, papa)