Consagrada el 1038, va desaparèixer a principis del segle XV arran de les reformes a la zona del presbiteri i creuer, fins que les excavacions dels 1940 dirigides pel Dr. Eduard Junyent permeteren redescobrir-la. Avui la contemplem després de les restauracions que la restituïren a la seva forma primitiva: planta absidal, tres naus dividides per columnes i cobertes amb volta d’aresta. Els capitells, d’estil califal, són remarcables, molt probablement d’escola cordovesa i aprofitats del conjunt catedralici preromànic, datables, per tant, al segle X.
Patrimoni
Introducció Al llarg dels més de deu segles d'història, la Catedral de Vic ha acumulat una gran quantitat d'espais i obres d'especial interès patrimonial i artístic. Aquests exponents presenten una gran varietat d'estils, que van des del preromànic dels capitells de la cripta als més moderns i avantguardistes murals de Sert.
Principals espais d'interès
Cripta
Una cripta és una construcció subterrània, generalment sota el presbiteri, que té per fi acollir la tomba o les relíquies d'un sant.
Retaule major
Un retaule és un conjunt de taules pintades o bé frontals de marbre, pedra, fusta o altres materials que generalment representa escenes religioses, col·locat darrera l'altar.
Obra de l’escultor Pere Oller, és l’àpex de les reformes que impulsà el canonge Bernat Despujol entorn de l’any 1401. El retaule es pactà el 1420 i quedà enllestit el 1426. En el contracte es pactà la disposició exacte dels elements que el conformen: Damunt, sota un dosser i envoltada d’àngels músics, la Verge entronitzada ostenta els símbols de la reialesa, mentre sosté l’Infant Jesús, que beneeix amb la dreta alhora que acarona un ocell. A ambdós costats, sota els escuts del canonge comitent i del capítol, Maria Magdalena i Santa Marta. Sant Pere, vestit de pontifical amb tunicel·la i casulla, cenyint la tiara, beneeix amb la destra, sostenint les claus eclesials amb l’altra mà. Al seu voltant, Sant Bernat de Claravall, Sant Pau, Sant Benet Abat i Sant Joan Baptista. Actualment es troba a l’extrem oriental del deambulatori.
Sagristia
Una sagristia és un local annex, generalment tocant al presbiteri, on són custodiats els ornaments i objectes litúrgis i on es revesteixen els sacerdots i ministres sagrats per a les funcions litúrgiques.
Ocupa una sala rectangular que s’obre al deambulatori. A més de servir per al culte actual, guarda les relíquies de la Catedral en un retaule reliquiari, dels pocs mobles barrocs conservats a la Catedral. Dividit en tres carrers separats per columnes salomòniques, té al centre els quatre evangelistes. Els plafons laterals estan ocupats per unes taules amb representacions florals. En els laterals, entre l’entramat de tiges i angelets s’obren els edicles de les relíquies i al centre una imatge de la Verge i l’Infant.
Escriptori
Un escriptori és una sala destinada a la transcripció de còdexs i redacció d’escriptures en els monestirs, col·legiates i catedrals de l’edat mitjana.
Es conserven a l’Arxiu Episcopal de Vic, situat sobre el claustre, tocant a la Catedral, documents molt destacables produïts per l’Escriptori de la Catedral, entre els quals trobem una Bíblia il·luminada del 1268 encarregada pel canonge Saera, un antifoner del segle XVI, un gradual del segle XV.
Indumentària
La indumentària són les vestidures usades pels sacerdots i els seus ajudants quan estant desenvolupant una funció litúrgica.
Entre les vestimentes més rellevants de la col·lecció trobem la mitra de Sant Bernat Calbó (segle XIII), la capa pluvial de vellut grana amb brodats en fil d’or i de colors del bisbe Ramon de Bellera (segle XIV), la casulla de seda verda de Lucca, del tern del bisbe Miquel de Ricomà (segle XIV), la casulla i la dalmàtica del canonge sagristà Bernat Despujol i la casulla renaixentista del bisbe Benet de Tocco (segle XVI). Aquestes peces es conserven al Museu Episcopal de Vic.
Tresor
El tresor són el conjunt de vasos sagrats, objectes de culte, reliquiaris, etc, d'un temple, església o santuari.
Es conserva una col·lecció d’objectes litúrgics d’orfebreria d’alt valor patrimonial i artístic, entre els quals hi ha una creu processional d’argent d’estil gòtic del segle XVI, la creu processional major de la seu de Vic, obra mestra de Joan Carbonell, d’argent daurat i cisellat amb elements d’esmalt i fossa (1394) i les cobertes de plata de l’Evangelier de la Seu (segle XIV) a més de reliquiers, calzes, encensers i custòdies barroques d’argent de gran bellesa i qualitat.
Claustre
Un claustre és un recinte quadrat o rectangular, voltat de murs amb galeries cobertes i obertes vers el pati central que serveix de centre i comunicació a les principals dependències del monestir o catedral.
En el claustre gòtic s’hi troba l’Aula Capitular, coneguda també com a Capella del Sant Esperit, fou començada a construir el 1337 i on ja s’hi celebraven les reunions capitulars el 1353. És l’única construcció gòtica conservada en el seu emplaçament i configuració original. L’única alteració soferta fou el rebaixament del terra i la seva posició respecte el claustre ran del desplaçament d’aquest, que li feu perdre una de les dues finestres que flanquejaven el magnífic portal.
Al bell mig del claustre s’hi pot observar el monument funerari a l’il·lustre filòsof Jaume Balmes, finançat amb una subscripció popular encapçalada per la reina Isabel II, i inaugurat el 1853 al cementiri de Vic, des d’on fou traslladat el 1865.
Mare de Déu de la Rodona
Església circular dedicada a l'advocació de la Mare de Déu de la Rodona.
L’Església de la Mare de Déu de la Rodona, situada a l’extrem meridional del Claustre, es construí en substitució de l’antecessora romànica de mateixa advocació que fou derruïda arran de la renovació de la Catedral. A la nova església hi fou traslladat el seu culte i també els seus retaules barrocs. El principal, centrat per una imatge de la Verge amb l’Infant, envoltada per una ovals pintats sobre tela amb representacions d’escenes de la vida de la Verge. A la lluneta, la Coronació flanquejada de l’Assumpció i la Dormició. A l’esquerra: les esposalles, l’Anunciació i la Visitació. A la dreta: l’Epifania, el Naixement i la Presentació al Temple. Sobre l’altar se situa un sepulcre figurat on es guarda una imatge de la Verge dorment, talla de fusta del 1632. Un altre retaule de la capella, de 1723, representa Santa Anna sostenint a la Verge encara nena.
Capelles laterals
Les capelles són espais dins la catedral dedicats a una advocació particular i que normalment inclouen una imatge i un altar.
La capella de la Verge del Pilar, feta a petició del bisbe aragonès Francesc de Veyan, és l’única que conserva la decoració i el mobiliari neoclàssics originals amb què la nova Seu va ser ornada el 1803. El retaule i l’altar d’aquesta capella, obra de l’escultor Aldobrando Zaccagna, estan fets íntegrament de marbre italià i hi figura la Verge del Pilar amb el Nen flanquejats per dos angelets que enlairen torxes. Damunt l’entaulament, un parell d’àngels adoren la representació de la Santíssima Trinitat continguda en un clipi que s’enlaira sobre els núvols. Als laterals del presbiteri s’hi conserven pintures originals de Marià Colomer dedicades a la titular.
La capella de Sant Bernat Calbó s’erigí gràcies al llegat del canonge Joan Reixach, l’escut del qual campeja el centre de la lluneta frontal. Obra de Jaume Vendrell, és un exponent tardà de l’estil classicitzant dels arquitectes del camp de Tarragona. En el seu interior s’hi torba l’urna d’argent amb les despulles del bisbe sant en argent repussat i elements de fossa, contractada el 1701 pel Capítol de la Seu a l’orfebre barceloní Joan Matons, obra que no es culminà fins el 1728. La caixa, de secció bombada i coberta prismàtica, està dividida per cartel·les ornades amb àngels i coronades amb gerretes, en cinc parts, tres a la part frontal i dues a les laterals, cada una d’elles representant un miracle del sant dins uns emmarcaments representatius del tardo barroc i el rococó: rocalles, petxines i abundants garlandes vegetals. Les escenes representades a la part frontal són la multiplicació dels pans, la salvació de l’ànima del pare Domènec i el guariment d’un nen posseït i a les parts laterals l’alliberament d’un pres i el salvament d’uns mariners. A la part superior de l’urna s’hi situà posteriorment un mig cos del bisbe, avui desaparegut.
La capella de la Mare de Déu de Montserrat conté, a més de la patrona de Catalunya, el sepulcre del venerable bisbe de Vic Josep Torras i Bages (1899-1916), obra de l’arquitecte Pericas, pel qual el papa Benet XV va regalar el mosaic de la lluneta amb una imatge de la plaça de Sant Pere del Vaticà il·luminada per l’Esperit Sant. Al centre de l’arcosoli, el sarcòfag de línies classicitzants, obra de l’escultor Borrell Nicolau, presenta la figura jacent del bisbe, vestit de pontifical amb el bàcul, obra de l’escultor Llimona, que li fou ofert pels socis del Cercle Artístic de Sant Lluc, del qual havia set consiliari. Oposat a aquest monument, un arcosoli conté una magnífica escultura del Crist jacent d’Agàpit Vallmitjana sota un fresc de Darius Vilà, regal del bisbe Torras i Bages a la seu de Vic.
Altres obres notables
La decoració pictòrica de Josep Maria Sert
Tot just encetat el segle XX el pintor va rebre l’encàrrec de decorar els interiors de la catedral de Vic, a petició directa del bisbe Torras i Bages, en nom del Capítol.
L’incendi de la catedral de l’any 1936 va destruir les pintures que havia realitzat Josep Maria Sert entre 1926 i 1930. El mateix pintor dugué a terme la nova decoració,realitzada entre 1939 i 1945, que esdevingué la principal i darrera obra de la seva vida.
Els enormes llenços fixats a les parets de la catedral són plens de masses i figures voluminoses,plenes de força, potenciades pel contrast de clarobscurs en la monocromia daurada i per la sensació de profunditat provocada pel joc de volums. L’actual programa iconogràfic respon a un extens cicle del misteri de la redempció, amb escenes del calvari, el sant enterrament i l’ascensió. En el políptic de l’absis culmina la tragèdia de la crucifixió del Senyor, entre les escenes del seu enterrament i de l’ascensió. Segueixen, en les parets del creuer, les quatre escenes del cicle relatiu a la pèrdua de la justícia original i a la caiguda dels nostres primers pares. Sobre els arcs de les capelles laterals es desenvolupen escenes del martiri dels apòstols i dels evangelistes. En el tríptic format pels murs dels peus de la catedral, es contraposen els temes que representen Jesús expulsant els mercaders del temple, i ell mateix sortint amb la creu a l’espatlla, flanquejant l’escena central que representa la condemna pronunciada per Pilats, que es renta les mans.A les llunetes, una vegada mort Josep Maria Sert, s’hi van reproduir els motius de la decoració desapareguda, que simbolitzen les benaurances.