Déu ha parlat als homes, ha comunicat la seva Paraula en la història de la salvació, ha deixat sentir la seva veu; amb la potència del seu Esperit, «va parlar per boca dels profetes». La Paraula divina s'expressa al llarg de tota la història de la salvació, i arriba a la seva plenitud en el misteri de l'encarnació, mort i resurrecció de Jesucrist, el Fill de Déu.
Ell és la Paraula de Déu que habita entre nosaltres i ens parla.
«Déu creà l'home a la seva imatge; a imatge de Déu el va crear; home i dona els va crear»[Gn 1,27] Això ens permet reconèixer plenament els dons preciosos rebuts del Creador: el valor del propi cos, el do de la raó i de la paraula, la llibertat i la consciència. En tot això trobem també el que la tradició filosòfica anomena «llei natural». Amb l'ús de raó i a la responsabilitat experimentem una una crida interior a fer el bé i a evitar el mal.
Escoltar la Paraula de Déu ens porta sobretot a valorar l'exigència de viure d'acord amb aquesta llei «escrita en el cor» [Rm 2, 15]
Jesucrist va donar una manera nova de viure als homes, la Llei de l'Evangeli, amb les seves paraules i el seu exemple porta la llei natural a la seva plenitud, alliberant-nos de la llei del pecat, de tot allò que ens impedeix fer el bé, i dóna als homes, mitjançant la gràcia, la participació en la vida divina i la capacitat de superar l'egoisme.
