Pregar, què és?

Pregar significa adreçar el cor a Déu; quan una persona prega, instaura amb ell una relació viva. Qui prega sap que existeix un Déu a qui pot parlar i escoltar.

Pregària

Per què preguem?

«Per a mi la pregària és un impuls del cor, una mirada llançada al cel, un crit de reconeixement i d’amor tant des de dins la prova com des de dins l’alegria.»

[Teresa de Lisieux]

Preguem perquè som plens d’una ànsia infinita, i perquè Déu ens ha creat a nosaltres el homes de cara a ell; «el nostre cor no descansa fins que no reposa en Vós» [Sant Agustí]; preguem també perquè ens sentim necessitat.

Sovint oblidem Déu, allunyant-nos d’Ell i fugint de la seva presència; encara que evitem pensar en Déu, encara que el reneguem, Ell és sempre present per a nosaltres; Ell ens busca a nosaltres abans que nosaltres el busquem a Ell, ens desitja i ens crida. Parlant amb la pròpia consciència descobrim d’improvist que estem parlant amb Déu.

Si ens sentim sols i no tenim ningú amb qui comunicar-nos, precisament llavors descobrim que podem sempre dialogar amb Déu. O bé ens trobem en perill i descobrim que el nostre crit d’ajut troba resposta per part seva; pregar és humà tant com respirar, menjar i estimar.

La pregària ens permet resistir el mal i ens fa forts en la feblesa; ens allibera de l’angoixa, redobla els nostre forces i agmenta la nostra energia, la pregària ens fa feliços!

[Youcat 470]

Com pregar?

«Qui no prega es priva d'allò que és indispensable per a viure»

[Sant Joan Maria Vianney]

Parlar amb Déu

La pregària és parlar amb Déu, és trobar-se amb un amic que li puc dir tot el que sento, «la pregària, a parer meu, no és més que un col·loqui am un amic amb qui parlem sovint i de gust, perquè Ell ens estima» [Santa Teresa de Jesús]

Un amic que em coneix millor que jo mateix i que m'espera sempre pacientment, que no em demana res a canvi ni m'exigeix com he de parlar-li, que m'escolta sempre atent, que em consola, em dona la pau i em mostra el camí de la vida.

Dels propis llavis de Crist, aprenem com pregar, amb Ell vam aprendre que Déu és el nostre Pare i ens estima.

Quan els deixebles li van dir: «Mestre, ensenya'ns a pregar» [Lluc 11, 1] Jesús els digué, quan pregueu, digueu:

Pare nostre, que esteu en el cel,
sigui santificat el vostre nom;
vingui a nosaltres el vostre regne;
faci's la vostra voluntat,
així en la terra com es fa en el cel.
El nostre pa de cada dia doneu-nos, Senyor, el dia d'avui;
i perdoneu les nostres culpes,
així com nosaltres perdonem els nostres deutors;
i no permeteu que nosaltres caiguem en temptació;
ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.

Els Salms

Els llibres sagrats contenen textos de pregària que donen testimoni de l’aprofundiment de la pregària, per a un mateix i per als altres, a través del temps. Els salms van ser reunits a poc a poc en un recull de cinc llibres: els Salms (o «Lloances»), obra mestra de la pregària en l’Antic Testament.

La paraula de Déu esdevé pregària de l’home

Els Salms nodreixen i expressen la pregària del Poble de Déu com a assemblea, aquesta pregària és inseparablement personal i comunitària; afecta els qui preguen i tots els homes.

El Salteri és el llibre en què la paraula de Déu esdevé pregària de l’home; les paraules del salmista expressen, tot cantant-les per a Déu, les seves obres de salvació. El mateix Esperit Sant inspira l’obra de Déu i la resposta de l’home. El Crist unirà l’una i l’altra. En Ell, els salms no paren d’ensenyar-nos a pregar.

Tant si es tracta d’himne, de pregària angoixada o d’acció de gràcies, de súplica individual o comunitària, de cant reial o de pelegrinatge, de meditació sapiencial, els salms són el mirall de les meravelles de Déu en la història del seu poble i de les situacions humanes viscudes pel salmista. Un salm pot reflectir. un esdeveniment del passat, però és d’una tal sobrietat que pot ésser resat de debò pels homes de tota condició i de tot temps.

El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l'aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m'has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
Ben cert, tota la vida m'acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
[Salm 23]

Formulari de cerca

Pregar, què és?

Pregària

Parlar amb Déu

La paraula de Déu esdevé pregària de l’home