Santuari de la Cova de Sant Ignasi

Edificat al puig de Sant Bartomeu, el conjunt va néixer per venerar el lloc on, segons la tradició, es va recloure sant Ignasi de Loiola a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat del 25 de març de 1522 a principis de febrer de 1523.

Adreça i telèfon

Capellà custodi Mn. David SI. Guindulain
Camí de la Cova, 17
08241 Manresa
Tel. 93 875 15 79 - 93 872 04 22 - 689 908 133
info@covamanresa.cat
santuari@covamanresa.cat

Web

http://www.covamanresa.cat/ca/home

Informació

Història

Fundació, evolució i esdeveniments rellevants del santuari al llarg del temps.

1522: S. Ignasi de Loiola resta a viure en una cova natural.
1603: Es basteix junt a la seva cova una capella dedicada a S. Ignasi.
S. XVIII: Es construeix com a vestíbul de la cova una església.
1844: Benedicció de l'església.
1894-96: Construcció del gran edifici conventual i centre d'espiritualitat.
1915-18: Decoració de la galeria que uneix la cova amb l'església. En un estil postmodernista.
1964-69: Reformes a l'edifici conventual.

Descripció i patrimoni

Característiques arquitectòniques i artístiques del santuari i el seu patrimoni.

Conjunt d'edificis religiosos format per l'església, la Cova i la casa convent, bastits en èpoques successives.

L'església és un edifici barroc, mostra de l'arquitectura jesuítica. És d'una nau amb passadissos laterals i capelles, per damunt de les quals corren unes tribunes amb gelosies barroques. Les exuberants façanes barroques contrasten amb la contenció decorativa, correcció de línies i proporció de mides de l'espai interior, de remarcable unitat d'estil.

Façana de l'Església: exuberant d'un gran barroquisme, però amb gran correcció de línies, unitat d'estil i proporció de les dimensions. La part més ricament treballada és la zona del portal amb un gran arc florit coronat per una finestra ovalada, a mode de sol irradiant coronada per una estructura triangular a mode de teulada. A sota la teulada, un arc que arranca o imposta en unes columnes laterals; sota de l'arc una fornícula amb la imatge d'un sant, i al dessota el portal d'accés decorat en la part superior per un ric escut. A ambdós costats d'això, una estructura ornamental formada per dues pilastres amb sants adossats i una columna enmig.

Als costats d'aquesta gran decoració, obertures de finestres repetides simètricament.

El Convent: l'actual edifici substitueix una modesta casa del s. XVII on vivia la Companyia. Adossat pel costat occidental de l'església, és un gran casalici eclèctic, vuitcentista, amb façanes de composició regular i simètrica i finestres i balcons d'esquema vertical de quatre pisos d'alçada. Actualment l'interior està molt reformat. Fet amb pedra arenisca.

La galeria o vestíbul és un corredor d'unió entre l'església i la coveta. Trobem una fastuosa decoració amb marbres, mosaics, estucs, vidrieres i metalls. D'estil postmodernista imperial en les façanes. A les seves parets hi ha uns relleus en bronze realitzats entre 1915-1918 i a l'altar hi ha el retaule d'alabastre barroc, realitzat per Joan i Francesc Grau.