L'any 987 el bisbe Froià, al mateix temps que erigia la torre del castell, va construir al costat una sòlida església que, contra el corrent de l'època que les cobria amb encavallades de fusta, la va cloure amb voltes a fi d'evitar la destrucció en les freqüents invasions de sarrains. Després d'uns anys d'abandonament, va ésser acabada cap el 1032 per l'impuls del bisbe Oliba, en el procés de repoblació de la comarca. Sembla acabada, aquesta reconstrucció, l'any 1035.
A finals del segle XVI s'afegí la capella del cantó nord, dedicada a la Verge del Roser, per part de la família Vilaseca, com a panteó familiar. Fou parròquia activa fins que al 1614 la parroquialitat fou traslladada a Santa Margarida i restà com a sufragània seva. Al 1828 perdé aquesta categoria i restà com a ermita. L'any 1954 el C.E.C.I. i el Servei de Restauració de la Diputació van procedir a la seva restauració.
