Santuari de la Mare de Déu del Coll

El santuari de la Mare de Déu del Coll està situat a la banda nord de les Guilleries, a 823 metres d'alçada, en el coll que uneix els massissos de Sant Benet i Sant Gregori, prop del Coll de Nafrè, pas tradicional entre les valls d'Osor i Susqueda. Se situa al límit dels termes de Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral, adossada a ponent, són al municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda.

Adreça i telèfon

Capellà custodi Mn. Josep M. Castellà
Diaca Mn. Josep Ferrarons

17161 Osor
Tel. 666 64 31 36 - 608 84 69 56

Informació

Història

Fundació, evolució i esdeveniments rellevants del santuari al llarg del temps.

El primer temple que hi podia haver hagut devia ser de final del segle IX, malgrat que el primer escrit que es refereix a l'església de Santa Maria la situa als anys 1184 i 1187, quan s'hi construí un priorat benedictí filial de l'abadia d'Amer, segons una butlla del papa Climent III.

Al segle XV, el temple va decaure pels terratrèmols de 1427-1430, per la guerra contra Joan II i per les lluites remences.
Cap al 1480 fou abandonat.

Al segle XVI era regit per priors comendataris que no hi vivien i, el 1592, el càrrec prioral del Coll s'uní a la dignitat abacial d'Amer.

El 1835, a causa de l'exclaustració, va extingir-se el monestir d'Amer i el títol prioral de Coll. Ara bé, des del segle XVII no residia cap monjo al Coll, i l'edifici s'havia arrendat a preveres o s'havia confiat a monjos beneficiats especials. Un any després de l'exclaustració, el Santuari i el casal prioral del Coll, foren utilitzats per les tropes carlines com a hospital, fet que provocà que fos incendiat. El 1846, a causa de la desamortització, el patrimoni del Coll fou malvenut. En quedà només l'església, l'hostal, l'hort i les runes de l'antiga casa prioral.

Entre el 1878 i el 1948 fou una parròquia rural. Des de llavors i fins el 1968, se n'encarreguen, els rectors de Susqueda, i fins a l'actualitat els d'Osor.

Descripció i patrimoni

Característiques arquitectòniques i artístiques del santuari i el seu patrimoni.

El conjunt està format per l'església, la casa prioral i l'hostatgeria. El temple es conserva gairebé intacte. És d'una sola nau lleugerament trapezoïdal d'uns 20 metres de llarg, capçada a llevant per un absis semicircular amb finestra de doble esqueixada al centre. La coberta de la nau és de volta de canó apuntada i la de l'absis de quart d'esfera ametllada. En el mur sud, prop de l'absis, s'obre una porta posterior a l'edifici, que dóna a una sagristia, únic element afegit, l'any 1893, a l'edifici inicial de l'església. També hi ha la primitiva porta d'accés avui reconvertida en un finestral amb vitralls. La façana de ponent presenta un portal de tres arcs en gradació, al sobre una finestra de doble esqueixada i com a coronament un campanar d'espadanya, alt i pesant, amb dos nivells d'ulls: en el nivell inferior hi ha dos ulls i en el superior tan sols un.

L'aparell és format per uns carreus no gaire grossos, però molt ben tallats i escairats, amb unes juntes ben estretes.

Vida del Santuari

Aplec, trobades i celebracions comunitàries que vivifiquen el santuari i el seu entorn.

Aplec popular cada 1 de maig i missa el 8 de setembre per la Mare de Déu

«Per a Déu no hi ha res impossible»

[Lluc 1, 37]

Horaris de misses

Horari de tot l'any: 
Diumenges i festius

1 de maig i 8 de setembre 11.00 h

Newsletter

Si vols rebre el nostre bulletí en el teu correu, inscriu-t’hi.

© 2019 Bisbat de Vic Tots els drets reservats. Avís legal
Bisbat de Vic, C/ Santa Maria, 1 – 08500 VIC
Tel. 938832655 – Fax: 938894389 - Contacte
Baked by Digital Bakers