És del segle XI, està construïda al punt més alt de la plana interior del castell a 642 m d'altitud. i el primer esment documetat és de l'any 1060. L'any 1078 consta com a parròquia. S'observen diverses etapes constructives. L'absis s'adapta plenement al romànic llombard segle XI). La datació de la nau no és tant precisa, no té ornaments, però per l'aparell dels murs es pot datar a cavall entre els segles XI i XII. El sobrealçament dels murs podria correspondre a una ampliacio del segle XII.
Hi ha notícies documentals de l'any 1670 d'obres de restauració o reconstrucció. Fins al 1860 fou parròquia d'una part del terme, funció que compartia amb l'església de Gallifa. L'any 1868, amb la reorganització parroquial, perd la funció de parròquia i passa a dependre de Sant Sebastià de Montmajor. L'any 1924, com que l'edifici amenaçava ruïna, es va baixar la Mare de Déu (segle XIX)a Gallifa. Tot seguit, s'aprofità bona part del material de la teulada per a reparar la parròquia de Sant Pere i Sant Feliu. La imatge de la mare de Déu, es va fer malbé durant la guerra civil espanyola (1936-1939). L'any 1985 va ser consolidada i restaurada, i es va dedicar al culte sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Ecologia.Un cop restaurada l'església, l'indret fou convertit en un espai d'encontre i defensa dels valors ecològics des d'una perspectiva cristiana. A l'interior del perímetre de l'antic castell hi ha un parc amb multitud d'icones evocatives dels valors de l'ecologia i el muntanyisme.
