Mare de Déu

La pietat de l’Església envers la Mare de Déu és intrínseca al culte cristià. Maria és legítimament honorada per l’Església amb un culte especial. I, de fet, des de molt antic, la Verge Santíssima ha estat honorada amb el títol de «Mare de Déu»; els fidels es refugien sota la seva protecció, la imploren en tots els perills i necessitats. Aquest culte tot i que presenta un caràcter absolutament únic, és essencialment diferent del culte d’adoració que es dóna al Déu, i el facilita en gran manera. [CEC 971]

Santa Maria

«La resposta de Maria...és la paraula més decisiva de la història»

[Reinhold Schneider]

Mare de Déu

Déu va voler que Jesucrist tingués una veritable mare humana, però que tingués per pare només Déu, perquè volia donar vida a un nou inici, que no fos degut a forces terrenals. Jesús és veritable Déu i veritable home.

Maria és Mare de Déu, no perquè hagi engendrat Jesucrist en l'eternitat sinó perquè el va engendrar fa 2000 anys en l'Encarnació. Déu no necessitava una mare però la va voler tenir-la per apropar-se a nosaltres amb infinit amor. Déu és l'únic que va poder escollir a la seva mare i va triar la Santíssima Mare de Déu qui és i serà sempre la Mare de Déu.

Déu vos salve, Maria,
plena de gràcia;
el Senyor és amb Vós;
beneïda sou Vós entre totes les dones;
beneït és el fruit del vostre sant ventre, Jesús.
Santa Maria, Mare de Déu,
pregueu per nosaltres pecadors,
ara i a l'hora de la nostra mort. Amén.

Mare de l’Església

Maria és Mare de l'Església perquè, sent Mare de Crist, és també mare dels fidels i dels pastors de l'Església, que formen amb Crist un sol cos místic.

Maria després de l'ascensió de Jesús, i tot esperant la Pentecosta, és present personalment en els primers passos de lEsglésia, ella com a Mare guardarà i acompanyarà l'obra començada pel Fill. Ella recorda als deixebles el rostre de Jesús i és, amb la seva presència enmig de la comunitat, el signe de la fidelitat de l'Església a Crist Senyor.

Maria educa la comunitat dels creients perquè miri al futur amb esperança, confiats en Déu. I transmet al poble creient el seu silenci d’acollida de la paraula, aquesta capacitat de meditar en el misteri de Crist. En un món ple de sorolls i de missatges de tot tipus, el seu testimoni permet apreciar un silenci espiritualment ric i promou l'esperit contemplatiu.

Ella és un exemple per a nosaltres, d’actitud espiritual, de fe, de caritat i d’unió especialíssima amb Crist.

Mare nostra

El deixeble de Crist acull a Maria com a Mare, l’acull a casa seva en tot l’espai de la seva vida interior.

I ella amb el seu carisma femení i maternal, ens apropa a les persones de la Trinitat, regalant-nos familiaritat amb el món sobrenatural, fent de l'Església una llar, i de tots el homes els nostres germans.

La maternitat de Maria és un do que el Crist mateix fa personalment a cada persona. Als peus de la creu Jesús confia Maria a Joan en la mesura en que confia Joan a Maria.

Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava,
digué a la mare:
—Dona, aquí tens el teu fill.
Després digué al deixeble:
—Aquí tens la teva mare.
I d'aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva.
[Joan 19,26-27]

Per això tots nosaltres l'estimem com a Mare. No som orfes: tenim una Mare en el cel: és la Santa Mare de Déu. Perquè ens ensenya la virtut de l'esperança, fins i tot quan sembla que res té sentit: ella sempre confiant en el misteri de Déu, fins i tot quan Ell sembla eclipsar per culpa del mal del món.

Formulari de cerca

Mare de Déu

Santa Maria

Mare de Déu