«Déu ha estimat tant el món» que ha enviat el seu fill únic a morir per nosaltres perquè «no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna» [Joan 3,16].
A vegades algú podria pensar que no fa falta Jesús per portar una bona vida, que un és feliç i procura ser bon persona. Certament hi ha sempre una dignitat i noblesa en cada ésser humà per què hem estat creats a imatge de Déu. Hi ha, però, una altra cara de la moneda. Els ésser humans fallem fent coses que sabem que estan malament. Aquesta realitat humana, a la qual s’enfronta cada persona, és clau per a poder entendre per què Jesús va morir.
Allò que fem malament i que fa mal als altres, a nosaltres mateixos, a la natura i sobretot a Déu, és el pecat. El pecat malmet la vida i en aquest sentit és mort.
La vida nova que Jesús ens ha aconseguit morint i ressuscitant ha estat la solució de Déu per tot els que nosaltres fem malament:
«Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè morts als pecats, visquéssim com a justos; amb les seves ferides, ens curava».
[1 Pere 2, 24].
Per això quan acollim a Crist, experimentem l’amor de Déu, l’alegria de haver estat salvats, la nova vida en Crist que ens fa conscients del preu que Ell ha pagat per les nostres faltes.
