La fe és un pur do de Déu que nosaltre rebem quan el demanem amb fervor. La fe és la força sobrenatural de la qual tenim necessitat per a assolir la nostra salvació. Requereix de lliure albrir i la lucidesa intel·lectual del ser humà en el moment en què es fia de la invitació de Déu. La fe és absolutament certa, perquè Jesús n'és el garant. La fe és imperfecta fins que no esdevé activa en l’amor. La fe creix quan nosaltres escoltem cada vegada més bé la paraula de Déu i estem en viu intercanvi amb ell mitjançant la pregària. La fe ens dona ara un tast de la joia celestial.
Què és la fe?
Fe és conèixer i creure. «Crec per comprendre i comprenc per creure millor» [Sant Agustí] A l’origen de la fe hi ha sovint una inquietud espiritual. La persona s’adona que el món visible i el curs normal de les coses no ho pot ser tot, i se sent tocat per un misteri que l’adreça a Déu.
Conèixer i creure
Signes distintius
La fe és un do que comença quan et trobes amb Jesús. Déu és "una Persona" concreta, i per tant la fe en Ell neix d'una trobada viva, una experiència tangible.
Creure, és possible?
El qui creu està buscant un lligam personal amb Déu i està disposat a creure tot el que Déu revela de si mateix.
A l’origen de la fe hi ha sovint una mena de sotrac o inquietut espiritual. La persona s’adona que el món visible i el curs normal de les coses no ho pot ser tot, i se sent tocat per un misteri; d’aquí deriven les petges que el guien cap a l’existència de Déu i de mica en mica descobreix la confiança d’adreçar-se a Déu i finalment de lligar-se lliurement a Ell.
L’evangeli de Joan diu: «A Déu ningú no l’ha vist mai; el Fill unigènit, que és Déu i està en el si del Pare, ens l’ha revelat» [Joan 1, 18]
Per això creiem en Jesús, el Fill de Déu, quan volem saber què és el que Déu desitja comunicar-nos. Creure significa donar el propi assentiment a Jesús i jugar-nos per Ell tota la nostra vida.
