Santa Maria de Navarcles

L'església parroquial actual es va aixecar substituint una de més antiga, localitzada al mateix indret i documentada des del segle X. L'augment de població de Navarcles va fer que a la segona meitat del segle XVII s'iniciessin les obres d'ampliació.[2] La reconstrucció de l'església va començar cap a l'any 1690 i es va allargar fins a mitjan segle XVIII (1760 aproximadament). Aprofitant la visita del Bisbe a Navarcles l'any 1690 es presentà un memorial demanant de canviar de lloc l'altar major i el portal, fer una nova capella i beneir-la juntament amb l'altar major. Així és com a finals del s. XVII desapareix totalment l'anterior església.

Al llarg del s. XVIII es va anar ampliant: el 1741 es col·locà un rellotge al campanar, cap al 1750 s'acabà el presbiteri i la sagristia, al 1842 es construeix l'escala exterior de pedra i al 1857 s'afegeix la barana de ferro. L'any 1879 es va construir un baptisteri en un racó buit que hi havia al costat de l'escala. Actualment no existeix, ja que en el seu lloc s'hi ha posat un ascensor per millorar l'accessibilitat. Les obres, executades per etapes, s'acabaren el 1767, quan la compra d'una casa va permetre la construcció del presbiteri i la sagristia. L'any 1893 s'inaugurà la capella fonda.

El campanar s'inicià a la segona meitat del segle XVII. El contracte es signà el 1690, estipulant que havia de tenir 11 canes d'alt. Finalment s'acabà el 1696 amb una alçada de 12 canes.[2] Amb la reconstrucció de l'església i els canvis d'orientació que s'hi van fer, el campanar anterior va desaparèixer i se'n construí un de nou. El campanar va ser i encara és actualment l'edifici més alt del municipi. Fa 20 metres contant a partir del paviment de l'església. El nou campanar d'estil barroc, fou consagrat el 1697. L'any 1741 es van instal·lar dues campanes i un rellotge. Durant la Guerra Civil el campanar va ser utilitzat com a torre de control de l'Exèrcit Republicà. Van treure dues de les antigues campanes, que es van fondre per fer-ne material bèl·lic, i es va deixar només la que tocava les hores. L'Església de Santa Maria també es va veure afectada pels canvis de la guerra, ja que va esdevenir un centre d'atenció sanitària per a malalts i refugiats. Va perdre part del material de culte i de la decoració interior : es van cremar els sants, els bancs i l'arxiu parroquial.