Santa Maria de La Gleva

La llegenda que explica que una pastoreta va trobar la Mare de Déu al Puig Terrer, dintre d'una cova formada per dues columnes que sostenien una gleva. Es va fer una capella en el lloc on es va trobar la imatge, sobre un turó, el Puig Terrer, de 475 metres d'alçada sobre el nivell del mar, que es trobava prop del camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà travessant la Plana de Vic. La primera notícia documental de la capella és del 26 de setembre de 1286, quan Arnau de Cabrera, senyor del castell de Voltregà deixà a Santa Maria de la Gleva 5 sous en el seu testament. Segurament entre 1320 i 1345 es va construir una nova capella que perdurà fins el segle XVIII. Durant els segles XV i XVII es van fer moltes reformes a l'església, tant en el presbiteri com a les naus, afegint-hi noves capelles. Però el 1749 un llamp causà tants desperfectes a l'edifici (només va quedar el cor i la nau) que es va decidir fer una nova construcció, que s'inicià el 1760 i finalitzà el 1766. Acabada l'obra principal, i consagrat el santuari el 2 de setembre de 1766, es procedí a la decoració interior: construcció d'altars, tots ells obres barroques i neoclàssiques desaparegudes el 1936. Des del presbiteri i d'esquerra a dreta els altars estaven dedicats a Sant Bartomeu, Sant Pelegrí, Sant Antoni Abat, Sant Martí, bisbe de Tours, Sant Llibori, Sant Joan Evangelista, Sant Rafael, i, l'últim, al Sant Crist. Durant la guerra civil el santuari va sofrir bastants desperfectes que s'han anat consolidant amb els anys.

Entre 1949 i 1952 Mn. Joan Colom va reconstruir la cova juntament amb l'arquitecte Cèsar Martinell, també historiador. De la reconstrucció cal destacar la consolidació del mosaic del paviment i la substitució de l'altar per un de nou.

El primitiu cambril era un petit recinte format per dues estances ara unides. Al mur que les separava hi havia un altar adossat a l'envà, destruït al 1936, i un quadre en relleu al centre amb la representació de la llegenda de la troballa de la Mare de Déu, Sant Benet i Sant Joan Evangelista. A més a més hi havia dos altars més.

La tomba de Pere Antoni Viguer, el qual fou un dels benefactors del santuari i que, entre d'altres, pagà l'altar dedicat a Sant Antoni Abat, és l'única tomba que hi ha dintre de l'església.