Santa Eugènia de Berga

L'església de Santa Eugènia es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell, al lloc de la vila de Berga. Comença a aparèixer documentada a partir de l'any 917; les seves funcions parroquials s'esmenten ja l'any 976. L'any 1058 apareix ja esmentada amb el nom complet de Santa Eugènia de Berga.

L'església, a més d'estar dedicada a Santa Eugènia, també ho era a Santa Cecília, tal i com és documentat l'any 974, mentre que el 1374 els altars del temple eren dedicats també a Santa Maria i Sant Jaume en un mateix altar, que són les advocacions que apareixen el 1173, quan l'església fou consagrada de nou.

L'església fou reconstruïda entorn de l'any 1050 i consagrada pel bisbe Oliba o pel successor Guillem de Balsareny segons el pot de relíquies segellat amb l'anell de Bernat Tallaferro, que va heretar el bisbe Oliba, descobert l'any 1970.

Vers l'any 1144 l'església de Santa Eugènia fou cedida a la canònica vigatana, i es feren importants obres de reforma com la construcció d'un cimbori-campanar, i un portal esculpit amb capitells i arcuacions, així com una torreta a la banda sud-est.

El 1173 l'església fou consagrada de nou.

Al llarg dels segles XVI i XVII es van afegir capelles als laterals de la nau, i el 1859 una gran capella del Santíssim. Totes aquestes capelles foren suprimides en la restauració efectuada entre 1955 i 1975 per la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs.

Portal: es degué construir a mitjans del segle XII quan s'efectuà la reforma de la façana del temple. Per aquest motiu, l'església de la qual tenim notícies des del segle X i que fou renovada al segle XI, el 1173 es va tornar a consagrar. L'acte fou oficiat pel Bisbe de Vic, Pere Redorta, i pel Bisbe de Tortosa i Abat de Sant Joan de les Abadesses, Ponç Monells. Aleshores foren dedicats els tres absis a Santa Eugènia, Santa Cecília i Sant Jaume.

L'historiador vigatà E. Junyent, en un article sobre l'església, senyala la semblança d'aquest portal amb el de la primitiva façana de la Catedral de Vic i dóna la hipòtesi de que fos obrada pels mateixos artistes.

Cloquer: es degué erigir a mitjans del Segle XII quan s'efectuà la reforma de la façana del temple i la torrella d'angle del mateix indret.

Aquest campanar damunt d'un cimborri, és únic en la comarca i presenta una gran bellesa arquitectònica.