Sant Pau de Manlleu

L’origen es remunta a la celebració l’any 1964 de la Santa Missió, un esdeveniment per difondre la fe. Mossèn Torrentó, el rector de Santa Maria, l’única parròquia reconeguda com a tal que hi havia aleshores a Manlleu, “va organitzar diferents actes amb els pares predicadors i, a resultes de la Santa Missió, va quedar un caliu”, explica Roca.

Això va fer que feligresos de l’Erm comencessin a organitzar catequesi per als infants del barri i busquessin un local. En aquest període, és quan es veu la necessitat de construir una parròquia i es posa fil a l’agulla. A l’espera que es faci realitat el nou edifici, però, es busca un local provisional, que cedeix Mateu Parés.

Era un mòdul en uns baixos, on es va improvisar el que seria la primera església del barri. Els mateixos fidels en deien les catacumbes.

Aleshores, aterra a l’Erm mossèn Jordi Vila, que estava destinat a Tavertet. El bisbe de Vic, Ramon Masnou, el va nomenar capellà de l’Hospital de Sant Jaume i responsable de la comunitat cristiana de l’Erm.

Era l’any 1967 i va jugar un paper important en la construcció de l’edifici i la posada en marxa de la nova parròquia. Per fer possible l’edificació, el rector de la parròquia de Santa Maria, mossèn Torrentó, l’any 1967 va adquirir un terreny de 3.500 metres quadrats per mig milió de pessetes. Aquests diners van sortir d’una donació d’un milió de pessetes que hi havia hagut d’un particular.

L’empresa Mateu-Castellot es va encarregar d’esplanar el solar, un espai pedregós. Ho va fer sense cobrar a canvi de quedar-se la grava que en van retirar.

La clau era la qüestió econòmica. Mossèn Vila, per indicació del bisbat, es va adreçar a Joan Riera, que va resultar ser el dipositari dels diners disponibles per començar les obres. Mig milió s’havia invertit en la compra del terreny i quedava mig milió més: “Riera li va dir [a mossèn Vila] que comencessin i que ell aniria pagant les factures fins que acabessin els diners”.

Per culminar les obres, hi va haver més donatius. El cost total, incloses les dependències adjacents, va ser de 4,4 milions de pessetes.

Així, el 8 de setembre de 1968 es va posar la primera pedra. Tot i que les obres no estaven acabades, el Diumenge de Rams de l’any 1969 ja es fa la primera missa davant de l’edifici a mig construir.

El temple s’inaugura el 29 de juny d’aquell mateix any quan el bisbe Masnou va sortir en processó de l’església provisional, la que popularment s’anomenava les catacumbes, fins al nou temple dedicat a Sant Pau. Vila va ser nomenat vicari perpetu l’any 1969 i, posteriorment, quan es va constituir formalment la parròquia l’any 1983, se’l va nomenar rector.

“A l’entorn de la parròquia de Sant Pau s’hi va crear un esperit de barri, amb el qual hi va tenir molt a veure la junta de veïns que, des del començament, van donar el màxim suport al mossèn”, relata Roca al llibre. El futbol, la cultura o les activitats d’esplai són exemples que certifiquen que la parròquia ha actuat com a far de l’Erm.