Sant Esteve de Tavèrnoles

És una de les esglésies romàniques millor conservades de la comarca d'Osona.

Fou construïda pels vescomtes d'Osona cap el 1069 en un dels seus feus i fou reconeguda nou anys més tard pel bisbe de Vic al vescomte Ramon Folc, el qual, en morir en mans dels sarraïns l'any 1086 la lliurà junt amb l'església de Sant Pere a la canònica vigatana.

Com la majoria d'esglésies de la comarca en època barroca fou ampliada i transformada, així, com indica la inscripció, vers el 1728 fou sobre-aixecada, s'hi construïren capelles laterals, una de les quals fou abolida durant la restauració i s'hi obrí el portal de ponent. Malgrat tot encara es pot admirar la bellesa romànica del temple.

La primera làpida funerària, pertany al sepulcre de Miquel Galles, rector de la parròquia de Tavèrnoles, mort el 20 d'agost de 1839.

La segona correspon a Jacinto Verdaguer, que va morir l'any 1868. Es tracta segurament de Jacint Verdaguer i Ordeix, oncle i padrí del poeta de Folgueroles.

Les altres dues làpides corresponen als habitants de les cases veïnes: els Cos i els Ruquet.