La Soledat d'Igualada

La història de l'església de La Soledat va lligada a l'evolució del carrer del mateix nom. Té el seu origen en una capella documentada del segle XVII, erigida al peu del Camí Ral i consagrada el 1666. L'edificació fora muralles s'havia intensificat notablement, tan es així, que en el cadastre de 1765 trobem que aproximadament la meitat de les cases de la vila d'Igualada eren edificades extramurs, formant els coneguts ravals de Capdevila i Soldevila; aquest últim conformarà I'actual barri setcentista de la Soledat. És principalment degut a aquesta expansió econòmica i demogràfica que la primitiva capella de la Mare de Déu de la Soledat s'engrandeix entre les anys 1786-1788. En aquest període, l'expansió urbana havia donat lloc als nous carrers de Sant Isidre, de Sant Pere Màrtir, de Sant Agustí i de la Soledat que accentuaren la forma allargassada típica de I' urbanisme igualadí d'acord amb la característica alineació de les edificacions a banda Í banda de l'antic camí ral que travessava ta població d'est a oest. L' església de la Soledat es va convertir en parròquia l'any 1877. En el període de la guerra civil 1936-1939 el temple pateix el saqueig i l'abandó i es converteix en garatge. Acabat el conflicte, s'inicia la reconstrucció portada a terme per í' arquitecte Bonaventura Bassegoda i es reobre l'any 1944. L'any 1992, adossat a l'església parroquial es construeix un nou l'edifici de locals parroquials.