De fet, el cristià existeix per servir, no per ser servit. I és una regla vigent tota la vida. Tot hi és contingut: de fet, molts homes i dones en la història, que s’ho han pres seriosament, han deixat rastre de veritables cristians, rastre d'amor i de servei.
Servidors
Seguir a Crist implica el compromís per construir amb Ell, el seu regne d’amor, pau i justícia per a tothom. Lliurant-se amb alegria, estimant als altres, pregant i actuant, en l’exercici responsable de la pròpia missió.
«Qui no viu per servir, no serveix per viure» — Santa Teresa de Calcuta
Jesús és el Senyor
«Jesús ens ensenya el servei, com a camí del cristià»
Papa Francesc
Som humans
I amb això donem a entendre que som limitats, fal·libles, que ens equivoquem. Quan ens adonem del que som, “humans”, vivim també la humilitat. Humanitat i humilitat tenen molt a veure; per les nostres limitacions ens sabem necessitats i ens adonem també de les necessitats de l’altre. Servir és estimar, és perdonar, és construir junts.
Càritas significa amor
«Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum de la Llei i els Profetes»
[Mateu 7, 12]
Déu és amor, i la caritat és la via que ens ensenya Jesús, Ell sempre va mostrar el seu sentit incondicional de justícia, amor tendre vers els més febles, pobres i malalts.
«Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure'm.»
[Mateu 25, 34-36]
Compromís social del cristià
Fills d’un Pare comú, tots som germans i germanes
No hi ha res que tingui més força que l'amor. Qui estima és capaç de construir grans obres, de recórrer grans distàncies.
Ser cristià és quelcom més que assumir una postura de valors o de criteris. Ser cristià és fer present l'amor de Déu en aquest món, estimant als altres, començant pels més desvalguts; no es limita a l'íntim de la nostra consciència o a la nostra vida privada. Hi ha d'haver un compromís; «sou una carta que ve de Crist i que ens ha estat confiada. No ha estat escrita amb tinta, sinó amb l'Esperit del Déu viu, i no en taules de pedra, sinó en taules de carn, en els vostres cors.»
[2 Corintis 3, 3]
