És fer de tots nosaltres una única família, la dels seus fills, en la que tots ens sentim a prop i estimats per Ell, com en la paràbola de l'Evangeli, sentir la calidesa de ser la família de Déu. En aquest gran projecte troba el seu origen l'Església, que no és una organització fundada per un acord d'algunes persones, sinó que és obra de Déu, neix precisament d'aquest pla d'amor que es desenvolupa progressivament en la història.
Família
El projecte de Déu per a la humanitat es mostra molt bé en la paràbola del fill pròdig, o millor, del pare misericordiós: constituir una única família en la qual tots se sentin propers i estimats per Ell.
[Papa Francesc]
Família de Déu
Un pla d’amor
Quin és aquest projecte de Déu?
Com a casa
A casa del meu Pare hi ha lloc per a molts; si no n'hi hagués, ¿us podria dir que vaig a preparar-vos-hi estada?
[Joan 14, 2]
Déu ens va crear perquè visquem en una relació de profunda amistat amb Ell, i fins i tot quan el pecat trenca aquesta relació amb Ell, amb els altres i amb la creació, Déu no ens abandona. Tota la història de la salvació és la història de Déu que cerca l'home, li ofereix el seu amor, l'acull. Ell és la nostra casa.
Per sempre
Hem estats creats per Déu amb vista a un fi feliç, més enllà de les fronteres de la mort.
«Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l'home somia allò que Déu té preparat per als qui l'estimen.» [1 Corintis 2,9]
Ignorem el temps de l’acabament de la terra i de la humanitat i no coneixem la manera com l’univers serà transformat. Certament aquest món ferit pel pecat passarà; però som ensenyats que Déu prepara una nova casa i una nova terra en què habita la justícia, la felicitat de la qual omplirà i superarà tots els desitjos de pau que sorgeixen en els cors dels homes. [Gaudium et Spes 39]
«El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.»
[Lluc 21, 33]
