Germans arreu

Som comunitat de germans, un poble convocat per Déu: «l’Esperit ens ha fet fills i ens fa cridar: Abba, Pare!.» [Rm 8,15] Un Pare que estima infinitament cada ésser humà, que t’estima a tu i a mi. En això reconeixem la immensa dignitat de cada persona.

El Senyor també et crida a ser part del seu poble i ho fa amb gran respecte i amor!

[Papa Francesc]

Comunitat

Fraternitat

«De mestre només en teniu un, i tots vosaltres sou germans»

[Mateu 23, 8]

Jesús, digué als fills de Déu que es comportessin mútuament com a germans. En la seva oració pregà que tots els seus deixebles fossin u. Encara més, s’oferí Ell mateix fins a la mort per tots, Redemptor de tots: «Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics» [Jo 15,13]. I manà als apòstols que prediquessin el missatge evangèlic a fi que el gènere humà esdevingués família de Déu, en la qual l’amor fos plenitud de la llei. [Gaudium et Spes 32]

Ser germans vol dir estimar i perdonar. L'Església no és una comunitat de perfectes, ens sabem limitats, falibles, pecadors. La vida cristiana és escola d'humilitat que s'obre a la gràcia. Ser cristià no ens fa impecables.

El Senyor vol que les nostres comunitats, les nostres parròquies, els nostres moviments, els nostres col·legis, les nostres diòcesis, visquin amb harmonia, donin testimoni de Jesucrist i s’ocupin del més pobres. I aquest desig, també nostre, s’ha de demanar a l'Esperit Sant, per què ens ajudi a anar per aquest camí, el camí dels qui han renascut en el baptisme. [Papa Francesc]

Fraternitat Bisbat de Vic
Arreu

«Una Església universal, catòlica, que s’encarna en cada cultura, en cada rostre»

[EG116]

El poble de Déu s’encarna en els pobles de la terra, cada un dels quals té la seva cultura  pròpia. És tracta de l’estil de vida que té una societat determinada, de la manera pròpia que tenen els seus membres de relacionar-se entre ells, amb les altres creatures i amb Déu.

La gràcia suposa la cultura, i el do de Déu s’encarna en la cultura de qui el rep.

Rostres Bisbat de Vic
Comunió dels sants

«La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima»

[Actes 4, 32]

És una veritat entre les més reconfortants de la nostra fe, perquè ens recorda que no estem sols sinó que hi ha una comunió de vida entre tots els que pertanyen a Crist. Una comunió que neix de la fe; de fet el terme "sants" es refereix a aquells que creuen en el Senyor Jesús, i s'incorporen a Ell en l'Església a través del baptisme. Per això, els primers cristians van ser anomenats també "els sants".

L'Església, en la seva veritat més profunda, és comunió amb Déu, familiaritat amb Déu, una comunió d'amor amb Crist i amb el Pare en l'Esperit Sant, que es perllonga en una comunió fraterna. De Déu als germans i alhora també, dels germans a Déu. És bonic és recolzar-se mútuament en l'aventura meravellosa de la fe, com a famlía.

Una família que va més enllà de la vida terrenal, va més enllà de la mort i dura per sempre. Aquesta unió entre nosaltres, continua en l'altra vida; és una unió espiritual que neix del baptisme i no es trenca amb la mort, gràcies a Jesucrist.

[Papa Francesc]

Comunió Bisbat de Vic

Comunió de vida

«M'uneixo a tots els fidels,als qui guarden els teus preceptes.

Senyor, la terra és plena del teu amor; fes que aprengui els teus decrets.»

[Salm 118]

Newsletter

Si vols rebre el nostre bulletí en el teu correu, inscriu-t’hi.

© 2019 Bisbat de Vic Tots els drets reservats. Avís legal
Bisbat de Vic, C/ Santa Maria, 1 – 08500 VIC
Tel. 938832655 – Fax: 938894389 - Contacte
Baked by Digital Bakers