Catedral Basílica de Sant Pere de Vic

La diòcesi d'Osona, documentada des de l'any 516, devia tenir la seva seu prop del temple romà, al solar de l'actual església de la Pietat. Després de la conquesta cristiana, entre el 879 i el 888, s'erigí una nova catedral al raval o "vicus Ausonae", que és la que va fixar l'emplaçament de les dues construccions posteriors. La segona catedral fou començada a construir entorn del 1003 pel bisbe i abat Oliba, i fou consagrada el 1038. En resta el campanar, acabat de construir pels volts del 1064, i la cripta.

El claustre gòtic fou començat a construir a partir del 1318, i la seva construcció s'allargà fins a finals del segle XV. Hi intervingueren els mestres Ramon Despuig (1318-33), Bartomeu Ladernosa (1337-50) i Antoni Valls (1388-1400).

L'edifici actual fou projectat per l'arquitecte Josep Moretó i Codina. Fou iniciat el 1781 i consagrat el 1803. La seva construcció comportà l'aterrament de l'església de Santa Maria de la Rodona, de planta circular, situada a l'actual plaça de la seu. El 1806 el mateix Moretó bastí la capella de la Rodona dins l'àmbit del claustre, en record de l'antiga construcció.