Santuari de la Mare de Déu de la Salut (Viladordis)

L'actual temple d'estil romànic (S. XIII) forma un sol cos amb l'edificació de la rectoria (s. XIX) i la Casa de l'ermita (s. XIV). És una construcció d'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada per tres arcs torals, que s'uneix a l'absis semicircular per mitjà d'un ampli espai presbiteral. L'accés actual és a ponent i va ser obert al segle XVI, però conserva la portalada romànica de quatre arcs en degradació que mena a la capella del Sant Crist i Baptisteri. El campanar de torre que s'alça a l'angle nord-est també és un afegit del s. XVI.
La imatge de la Mare de Déu és una talla de fusta gòtica del segle XIV. Al segle XVIII, era ornamentada amb vestits postissos, i el seu aspecte actual és fruit de diverses restauracions al llarg del segle passat. El títol de la Salut se li atribueix durant el segle XVII, amb motiu de les processons en què es demanava la salut, a causa de les pestes que assolaven el país. Celebra la seva festa per les maresdedéu trobades, el dia 8 de setembre, ja que la imatge va ser trobada en un pou cavat a la roca, situat al costat d’un camp d’ordi, lloc on avui es troba el santuari. Hi ha més d’una vintena de goigs dedicats a la Mare de Déu de Viladordis.

Amb el pas dels anys, Viladordis ha posat al descobert les restes arqueològiques més antigues del terme de Manresa: una sepultura de fosa de l’època neolítica, una gran gerra amb enterrament a dins, una sepultura de característiques semblants, i una necròpolis medieval formada per 23 tombes antropomorfes datades entre els segles IX-X i posteriors. Al voltant del santuari sempre hi va haver el cementiri parroquial, que a principis del segle XX va ser traslladat a la seva ubicació actual.