A mitjan mes de juliol ja hem d’ataüllar el començament de curs, perquè, al nostre bisbat, el Dia de la Catedral s’es cau sempre a l’entorn del 17 de setembre, data de l’aniversari de la consagració de la nova catedral de Vic. De fet, la Jornada Diocesana i alhora Dia de la Catedral és com el tret de sortida del nou curs pastoral. Per això és bo que el diumenge dia 20 de setembre propvinent celebrem aquesta diada gent vinguda d’arreu de la geografia diocesana, acompanyats, a ser possible, pels nostres pastors, a fi de viure el goig de trobar-nos en família. Per què la fe en Crist ens agermana i ens fa descobrir que no caminem sols, sinó acompanyats. La nostra creença ens fa sortir de l’aïllament per tal d’experimentar la comunitat cristiana que s’eixampla en l’Església diocesana. Trobar-nos, doncs, és el primer objectiu de la Jornada Diocesana. Tant de bo que siguem molts els qui puguem participar-hi i, d’aquesta manera, conèixer-nos més els uns als altres.
Trobar-nos com a Església és descobrir que ningú no camina sol quan Crist és al centre de la nostra vida
Trobar-nos per celebrar. El papa Francesc, en Evangelii gaudium, tot parlant de la sortida missionera, posava com a cosa necessària «festejar». L’evangelització comporta l’eixida —sabent que el Senyor sempre ens va al davant—, el trobament amb les persones, l’escolta, l’anunci del kerygma, l’acompanyament, la pregària esperançadora, però també parar-nos i descobrir els fruits que l’Esperit suscita en el cor de cadascú i, en descobrir-ho, alegrar-nos (cf. 24). La Jornada Diocesana té, per tant, aquesta altra finalitat: trobar-nos per festejar junts els fruits de gràcia abundosa que el Senyor va suscitant entre nosaltres. Festejar i donar gràcies van pariones en la vida eclesial, per què perdura eternament l’amor del Senyor.
