Santa Maria de l'Estany

L'antic monestir canonical de Santa Maria centra la població de l'Estany, situada en una vall del Moianès que havia estat segles enrera un estanyol o embassament d'aigua, dessecat el 1554 gràcies a una mina feta construir pel darrer abat del momestir i que, allargada el 1735, encara evita que l'aigua s'entolli en el sòl argilós de la vall.

El monestir fou fundat el 1080 pel bisbe de Vic, Berenguer Seniofred de Lluçà, amb un grup de canonges augustinians. La comunitat tingué aviat una gran empenta, fundà diverses filials i estengué la reforma augustiniana. Aquesta empenta inicial la portà a aixecar una nova església, consagrada el 1133, en substitució d'un temple anterior, esmentat ja l'any 990. Erigida en abadia el 1264, un segle més tard inicià una llarga decadència que culminà en la seva secularització definitiva el 1592. Fins al 1775 subsistí com a col·legiata secular, i d'aleshores ençà és la parròquia del poble.

El conjunt fou restaurat en 1948-58 pel Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Jeroni Martorell, i en una nova campanya en els anys 1967-1970 pel mateix Servei, ara sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. L'última intervenció ha anat a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1981-1983).