Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola

Hi ha referències de l'existència de l'església des de l'any 938, i que va ser renovada i consagrada el 1177. El bisbe Pere de Redorta va anar a Muntanyola amb els seus canonges i clergues i allà el van rebre gran quantitat de pròcers, senyors, cavallers i pagesos. Amb motiu d'aquest esdeveniment, Saurina d'Oló va donar el mas Franquesa a l'altar de Santa Maria per sufragar les despeses d'il·luminació. Es van confirmar els delmes i primícies, les obligacions dels fidels i la sagrera amb trenta passos al voltant. L'Església en aquesta època havia aconseguit ser vista pels pagesos com una garantia enfront del poder feudal dels senyors; per això en aquest radi de trenta passos al voltant de l'església conegut com a sagrera, espai que delimitava el bisbe en el moment de consagració, no es podia cometre cap acte de violència sense poder ser excomunicat.

Tot i els seus orígens preromànics, actualment conserva molt pocs elements d'aquest estil, ja que durant el segle XVIII va ser transformada i reconstruïda a la manera barroca. A l'interior hi ha cinc retaules barrocs del taller dels Real i Gros, presentant una cera unitat dins d'aquest estil. L'altar major s'atribueix a Lorenzo Mercanti, mestre italià.

L'església, ha tingut diverses fases de les que en queden poques mostres: de la preromànica es conserven restes de l'antiga capçalera trapezoïdal i d'una torre de base circular situada a migjorn; de l'etapa romànica es distingeix les restes d'un absis semicircular; del tercer quart segle XVI daten la primera capella de la banda nord de l'església i de la segona meitat del segle XVII és la segona capella. Actualment té cura de l'església el rector de Santa Eulàlia de Riuprimer. A la rectoria hi ha les següents dates gravades: 1784 a la llinda del portal, 1789 a la del balcó tapiat. També apareix la data 1790.