Sant Pere d'Osor

El primer esment del lloc d'Osor data del segle IX (860), quan es produeix una donació d'un alou de la Vall al monestir d'Amer, i la primera notícia del poble d'Osor i la seva parròquia és del segle X (922). Fins el 997 Osor tenia la mateixa jurisdicció que Sant Hilari i Solterra. Al segle XIV (1352) Bernat II, vescomte de Cabrera, va comprar la Vall d'Osor.

L'església original, enturonada i protegida per la riera de la Noguerola i la riera d'Osor, era una petita construcció preromànica que fou substituïda per una de romànica a principis del segle XII (1125). El 1125 l'església fou reedificada i consagrada pel bisbe de Vic Ramon Gaufred. D'aquest edifici resta el mur meridional amb nou arquacions llombardes que ressegueixen el vessant de l'antiga teulada. El 1977, de resultes de l'enderrocament d'unes construccions annexes, va aparèixer una part del creuer de l'antiga església romànica, encastat al mur de l'església barroca. Hi ha una finestra de dobles esqueixada al centre i lesenes als extrems. Se suposa que constava d'una nau i que tenia tres absis a llevant, on ara hi ha la porta principal, dedicats a Sant Joan, Sant Pere i Sant Tomàs.

Els terratrèmols de 1427-1430, van afectar greument a l'església de Sant Pere i als ponts d'Osor, a part de totes les cases i masos del poble i dels pobles del voltant, des de Santa Coloma a Olot. Els jurats de Girona van escriure al rei el següent: "totes les cases de la vall e lloch d'Osor se són enderrocades". El vell pont i l'església foren reconstruïts a partir de mitjan segle XV.

Entre els segles XVI i XVIII es va afegir diversos altars, com el del Roser, el de Sant Crist, de Sant Roc i Sant Sebastià. Des de finals del segle XVIII fins a 1833 es va reformar en vàries etapes i es van adherir elements barrocs i neoclàssics. La façana està datada de finals del segle XVIII (1798). L'orientació actual és inversa a l'original romànica.

El 1805, al llibre d'actes de l'Ajuntament, està documentat un robatori a l'església: "La plata que se n'han emportada és la següent: dos bordons, la creu grossa, la vera creu, los encensers, la naveta i cullera dels encens, dues paus, una salpassa, que tot era de plata". El Juliol de 1936, l'església va partir molt desperfectes; es van destruir les imatges, bona part de l'altar major i van desaparèixer tres campanes. Durant la guerra l'edifici va servir de magatzem i taller. Malgrat això, encara es conserven retaules anteriors al 1936 de segle XIX, encara que sense imatges. Durant els anys 60 es va renovar el presbiteri i l'altar major gràcies a l'impuls del Mn. Pere Davesa. Finalment, el 1993 es va fer una instal·lació de calefacció.