Sant Joan i Pau de les Abadesses

L'actual parròquia es troba en l'antic monestir fundat l’any 885, quan Guifré el Pilós i Guinedella, comtes de Cerdanya, Urgell, Osona, Girona, Barcelona i Conflent, creen una comunitat de monges benedictines que serà el primer monestir femení fundat a Catalunya. Al 1017 Benet VI ordena la dissolució de la comunitat i la institució, en el seu lloc, d’una canònica. L’any 1592 la comunitat de canonges de Sant Joan és secularitzada en compliment de la butlla de Climent VIII. Al seu lloc, s’erigeix una col·legiata governada per arxiprests. La llarga i rica vida en comunitat del monestir finalitza a mitjan segle XIX. El monestir passa aleshores a exercir les funcions de parròquia.

A partir del 1856 i fins l'actualitat, el rector i els preveres de l’església parroquial, que fins aleshores era l’església de Sant Pol, passen a residir a les dependències del monestir.

A finals del segle XIX el monestir conserva bona part del mobiliari litúrgic, però el pas del temps ha deixat la seva empremta en l’edifici que pateix humitats. La denúncia d’aquest fet, publicada a la premsa, és el detonant de la reconstrucció del monestir que dirigirà Josep Puig i Cadafalch a partir de 1912.

Els avalots de la Guerra Civil provoquen greus estralls en el monestir. Un cop acabada la contesa, una comissió de ciutadans encapçalats per Jaume Espona emprèn la restauració definitiva del monestir que correrà a càrrec de l’arquitecte barceloní Raimon Duran i Reynals. Després de la inauguració oficial del monestir, un cop restaurat, se celebra el mes de setembre de 1955 i, d’ençà aquest moment, el monestir continua acollint a tots aquells que volen viure i gaudir del seu ric patrimoni espiritual i artístic.