Sant Esteve de Vinyoles d'Orís

L'església de Sant Esteve de Vinyoles d'Orís es trobava dins l'antic terme del castell d'Orís, el qual apareix documentat des de l'any 914. Aquesta església apareix citada l'any 957, quan Ferruç i la seva muller Doda vengueren a Unifred diversos béns. La funció parroquial no es documenta fins al 1060. El temple primitiu fou renovat i entorn el 1106 es consagrà la nova església. Els anys 1619 i 1685 es construïren sengles capelles laterals. El 1892, Josep Galzeran erigí una rotonda com a capella del Santíssim; aquesta va ser derruïda en els treballs de restauració que es van portar a terme al segle XX.

El creixement urbà va fer necessària la creació d'un nou temple. L'any 1955 el nou edifici va ser beneit i va assumir les funcions parroquials, quedant aquesta església abandonada. Després l'església romànica va ser motiu de restauració pels "Amics de Verdaguer", en record a l'exercici del ministeri sacerdotal que Mossèn Cinto Verdaguer dugué a terme entre els anys 1871 i 1874 en aquesta parròquia.