Pietat de Vic

El lloc on es va erigir l'església de la Pietat ha estat un centra de culte continuat. Segons la tradició, al 1050, s'hi van trobar les relíquies de Sant Llucià i de Sant Marcià, patrons històrics de la ciutat de Vic. Sembla ser, doncs, que a partit de la troballa, al s. XII s'hi construir l'església de Sant Sadurní, la portalada de la qual encara es conserva al mur Oest. El 1427 el Consell de la partida de Montcada decidí reformar la capella que havia estat malmesa pels terratrèmols. Fou el 1454 quan es començaren les obres de la nova església, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat i comunicada a la Sant Sadurní per mitjà d'una gran arcada. L'edifici d'estil gòtic que s'acabà el 1467. El traçat barroc de l'església s'inicià el 1614 i les obres el 1630. Sembla ser que les obres s'iniciaren pel presbiteri, una làpida esculpida al mur del campanar ens dóna la data de 1636. La façana va ser feta a partir del 1664 per l'arquitecte Josep Morató i va ser dirigida per l'arquitecte Josep Morató i Selles, moment en què es construí el cambril al darrera del presbiteri. La nova capella va ser dedicada als Sants Màrtirs i va ser decorada pel pintor Marià Colomer. El 1775 es col·locà el rellotge del campanar.

Façana i portal de ponent: el portal adovellat que es conserva data del segle XVI i venia a substituir el romànic situat al migdia. Al segle XVII, l'església de Sant Sadurní va ser subsitutida per l'església de la Pietat.

El 1720, l'escultor Jacint Morató treballava en la confecció del retaule de l'altar major que ocupava el presbiteri. Un incendi el va destruir el 1734, després es va resoldre d'encapçalar l'església amb una capella cupulada a la veneració dels Sants Màrtirs. El disseny va córrer a càrrec de l'arquitecte barceloní Nicolau Traver. A finals de segle XVIII encara s'hi treballava. També hi va participar l'escultor Antoni Real, i les pintures són obra de Marià Colomer.

Façana principal (Sud): es va començar a construir al 1664 posant la primera pedra a l'angle de la façana del carrer de Sant Sadurní. El mestre d'obra era el vigatà Josep Morató, que treballava conjuntament amb Isidor Morató. A partir de 1685 hi van començar a participar els germans Josep i Joan Francesc Morató, que van treballar en la façana fins el 1869.