Les pintures de Sert a la catedral de Vic, més vives que mai
El projecte artístic del pintor Josep Maria Sert i Badia (1874-1945) a la catedral de Vic és un cas únic en la història de l’art europeu, per les seves dimensions, per la seva qualitat artística i pels seus avatars històrics. Setanta-cinc anys després de ser pintats, els grans murals de Sert encara són objecte d’interès per part d’estudiosos, tant per la seva magnitud i ambició monumental com per la seva complexitat tècnica i pel seu ric i únic programa iconogràfic. Actualment, diferents iniciatives d’orígens diversos conflueixen per a donar a les pintures una nova empenta i valorització. Per a qui en vulgui conèixer els detalls, el bisbat de Vic ha decidit incloure, dins l’agenda d’activitats 2021 de Catalonia Sacra, una visita nocturna a les grans teles pintades per Sert que decoren gran part de les parets de la nau central i del presbiteri de la catedral de Sant Pere. La visita serà guiada per Sergi Fuentes Milà, professor de la Universitat Internacional de Catalunya i autor de l’article «La reconstrucció de la catedral de Vic (1939-1945). Un monument a la pàtria redimida», inclòs en el llibre La catedral de Sant Pere de Vic, publicat l’any 2019. La visita serà el divendres 17 de setembre a les deu del vespre. Les entrades són limitades i es poden comprar aquí.
Sert i la catedral de Vic. Un projecte artístic per a una vida sencera
El Dr. Josep Torras i Bages, bisbe de Vic entre 1899 i 1916, fou una persona culta i amant de l’art. Torras i Bages encarregà, en un acte ple d’atreviment i confiança, la decoració completa de les parets blanques i nues de la seva catedral al jove pintor barceloní Josep Maria Sert, que s’havia ofert per a pintar-li un petit temple qualsevol de la diòcesi vigatana. Era l’any 1900 i començava així l’extraordinària relació de Sert amb la catedral de Vic, una relació que perdurà fins al dia de la seva mort, l’any 1945.
Malgrat la voluntat i els diferents intents de posar en marxa el projecte que ja tenia planejat durant la dècada dels anys deu del segle XX, diversos factors —entre ells l’allau de grans encàrrecs que el pintor rebia en el seu taller de París— propiciaren que Sert no dugués a terme la decoració completa fins a l’any 1927. En aquesta època, el projecte que s’executà ja no era el que s’havia acordat a principis de segle, però les teles gegants que Sert pintava a París eren col·locades progressivament a la catedral enmig d’un èxit aclaparador, de ressons europeus.
El juliol de 1936, amb l’esclat de la guerra civil espanyola, la catedral fou incendiada, i amb ella les pintures murals que l’ornaven. Només se salvaren de la destrucció quatre grans teles que es trobaven situades a les parets del presbiteri.
L’any 1940, acabada la guerra, Josep M. Sert s’enfrontà de nou al gran repte de vestir la catedral de Sant Pere, i ho feu amb un projecte nou, molt influenciat pels tràgics esdeveniments de la guerra i basat iconogràficament en la història de la Redempció. Aquesta nova decoració fou inaugurada a mitjan novembre de 1945. Quinze dies més tard moria el pintor, que fou enterrat al claustre de la seva catedral. Són les pintures que podem veure avui i que no permeten que el visitant de la seu catedralícia pugui sortir-ne sense sentir-se tocat i interpel·lat en el seu interior.
Recentment, el bisbat de Vic ha iniciat un projecte de recuperació i valorització de l’obra de Sert a la catedral, amb l’objectiu de restaurar les pintures de la nau central i el presbiteri, col·locar les teles dels quatre Evangelistes salvades de la crema del 1936 al deambulatori i fer un centre interpretatiu de la figura i l’obra del muralista.
