Visita de les relíquies de santa Teresina

És un motiu per a acostar-nos una mica més a aquesta santa que va néixer a Aleçon l’any 1873, que a catorze anys va obtenir del seu pare el permís per a entrar al Carmel i que, a vint-i-quatre, va morir al monestir dient aquestes: «Déu meu, us estimo!»

Teresa de l’Infant Jesús és una santa que no està pas gaire lluny de nosaltres en el temps i molt a prop en l’espiritualitat actual. No eren més d’una trentena les persones que van acompanyar Teresina al cementiri l’any 1897; foren unes cinc mil les qui seguiren la comitiva fúnebre quan el cos de la santa tornà al convent del Carmel de Lisieux el matí del 26 de març de 1923. Avui milions de cristians s’alimenten de l’espiritualitat que visqué santa Teresina.

Ella va viure una relació intensa amb Déu tot amor i tendresa, ple de misericòrdia, a qui cal abandonar-se amb les mans buides. Aquesta imatge de Déu que ella experimentà i que ofereix en els seus escrits contrasta fortament amb la que dominava en el món jansenista de l’època, en la qual Déu era vist com un ésser llunyà que calia témer més que no pas estimar, i en el qual l’experiència del pecat prenia més relleu que la misericòrdia divina. Per gràcia, per vocació i per temperament, Teresa de Lisieux se centra des del principi en l’amor, i fa del Càntic espiritual la seva obra predilecta. Va entendre que estimar és la plenitud de vida cristiana, contemplativa, celestial. Ja no tenia ni volia cap altre ofici; només exercitar-se en l’amor: estimar i ser estimada.

Acostem-nos a venerar les relíquies d’aquesta santa gran i petita, doctora de l’Església i testimoni de l’amor i de la misericòrdia de Déu. No és la primera vegada que les relíquies visiten la diòcesi; la darrera fou l’any 2003.

Als monestirs de carmelites de Vic i d’Igualada