El 24 d'octubre de 1971 va tenir lloc a Manresa la primera Jornada d'Espiritualitat Adoradora, organitzada per l’Adoració Nocturna diocesana, un esdeveniment que, des d'aleshores, s'ha anat celebrant cada dos anys —amb alguna edició espaiada a tres anys— i que ja acumula més de cinc dècades de tradició. Aquesta trobada és una fita per als adoradors nocturns de tot Catalunya, que es reuneixen per compartir la seva fe i devoció.
La idea original d'aquestes jornades va sorgir de la voluntat de crear un espai de trobada i convivència entre els membres de les branques masculina i femenina de l'Adoració Nocturna a Catalunya, almenys un cop l'any. La Cova de Manresa es va erigir com el lloc perfecte per a acollir aquesta iniciativa, gràcies a la seva ubicació cèntrica i les seves instal·lacions, que permeten de combinar una sala de conferències, una església i un menjador en un mateix espai.
Així, Manresa s'ha convertit, des de fa cinquanta-tres anys, en el centre neuràlgic d'aquestes jornades, un indret on la tradició i la devoció es fusionen per oferir una experiència espiritual única als participants.
La XXV edició de la jornada
La conferència de la XXV Jornada, que va tenir lloc el diumenge 29 de setembre, anà a càrrec del nostre bisbe Romà i n’oferim tot seguit una síntesi. La missa la va presidir ell juntament amb el pare David Guindulain, superior de la Santa Cova. Hi vingueren adoradors de Manresa, Vic, Manlleu, Sant Hipòlit de Voltregà, Prats de Lluçanès, Igualada, Sallent i Girona. A la missa hi havia un centenar de persones.
Al començament el prelat va beneir i donar diferents insígnies: 4 insígnies a nous adoradors (2 de Prats de Lluçanès, 1 de Manlleu i 1 de Manresa); aquesta insígnia es dona quan una persona comença a ser adoradora; 1 insígnia de Veterà Constant (de Manresa); aquesta insígnia es dona quan hom ja fa setze anys que és adorador, i 1 insígnia de Veterà Constant d'Assistència Exemplar (de Manresa); aquesta insígnia es dona quan hom fa més de trenta-tres anys que és adorador.
Durant el dinar es van atorgar distints reconeixements a persones per la seva entrega a l'adoració nocturna. En concret foren els següents:
—reconeixement per a un adorador de Manresa, Honorato Gonzalo Miguel, perquè fa més de vint-i-set anys que és adorador i pel seu testimoni de fidelitat, lliurament i amor a Jesús Sagramentat;
—reconeixement a Mn. Jean Hakolimana, rector i degà de la Seu de Manresa, per la seva entrega a l'adoració i adoradors de Manresa;
—reconeixement a la Companyia de Jesús, repreentada pel P. David Guindolain, en agraïment per la seva col·laboració durant més de cinquanta anys per a poder celebrar les jornades en aquest santuari des del 24 d’octubre de 1971.
—i reconeixement al bisbe Romà per la seva ajuda espiritual i personal a aquestes jornades i a l’Adoració Nocturna.
Tancaren l’acte el president de l’Adoració Nocturna, Xavier Miguel, i el prelat, anunciant que enguany la Vetlla d’Espigues tindria lloc a Montserrat en ocasió del mil·lenari d’aquest santuari.
Tres mirades sobre l’Eucaristia
El bisbe Romà, en la seva conferència, va oferir tres mirades sobre l’Eucaristia, de fe, adoradora i compromesa. Sintetizem així les seves paraules:
L’Eucaristia no és solament un record del sacrifici de Crist, sinó que el fa present de manera real i viva en cada missa. És la perpetuació del sacrifici del Calvari, on el mateix Crist s’ofereix per a la redempció de la humanitat. Aquest acte d’amor extrem i reparació no queda confinat al passat, sinó que, en virtut de la seva participació en l’eternitat divina, es projecta en el present de cada celebració eucarística. La Santa Cena, la crucifixió del Divendres Sant i cada missa formen part d’un mateix i únic misteri que transcendeix el temps.
La presència de Crist en l’Eucaristia és única i substancial, diferent de qualsevol altra manifestació divina. Aquesta presència real fa que l’Eucaristia superi tots els altres sagraments, ja que conté el mateix Crist, amb el seu cos, sang, ànima i divinitat. Així, en cada celebració es fa present l’autor de la gràcia, el Redemptor del món, no simplement com un record, sinó com una realitat viva que transforma els fidels.
L’adoració eucarística, tant dins com fora de la missa, ens invita a una comunió més profunda amb Crist. Aquesta adoració no és tan sols un acte simbòlic, sinó un reconeixement de la presència real de Jesús en el sagrament, que prolonga i intensifica l’acte de la missa. L’adoració ens porta a humiliar-nos davant de Déu, reconeixent la seva grandesa i la nostra petitesa, com una resposta d’amor i reverència.
L’Eucaristia no es limita a transformar espiritualment els fidels, sinó que té la capacitat de renovar l’Església i el món. És el centre de la vida cristiana, font i cimal de tota evangelització. La seva força missionera radica en el fet que, en rebre-la, els fidels són enviats a portar el missatge de Crist al món, testimoniant amb la seva vida l’amor de Déu.
Viure l’Eucaristia implica un lliurament total a Crist, retornant-li l’amor que ens ha donat. Això significa partir-se, com ell ho va fer, abandonant-se a la voluntat del Pare i vivint una vida eucarística, marcada per l’amor, la humilitat i el servei als altres. Aquest és el camí vers la santedat i la renovació tant personal com comunitària.
