Els assistents s’aplegaren a l’església del Carme de Vic, on es proclamà l’evangeli i es llegiren fragments de l’encílica Spe salvi.
A continuació es va fer un pelegrinatge pels carrers de la ciutat fins a la catedral, amb uns quants centenars de fidels amb torxes seguint la processó. En arribar a la seu episcopal es va fer fer un acte de veneració a la Creu i una commemoració del baptisme, amb l’aspersió del poble.
El senyor bisbe, en la seva homilia, digué que «els jubileus tenen com a realitat específica la gran perdonança. La gràcia que brolla a mans plenes del Cor de Crist vol trobar els nostres cors, cansats i afeixugats pels nostres pecats i ferides, per vessar-hi l’oli del consol i el vi de l’esperança».
Referint-se al lema del Jubileu, Romà Casanova va afirmar que «ser pelegrins d’esperança significa la recerca de la voluntat de Déu per a cada un de nosaltres i per a tots com a comunitat cristiana. La fe, amb tota la seva riquesa, l’escolta de la Paraula en la pregària, com a acolliment i resposta, és fonamental per a posar-nos en el sender de l’esperança. Sense pregària l’esperança no troba el seu alè per a poder mantenir-se viva en el nostre cor».