La individualització
Una de les realitats que vivim en els últims temps és el procés de la individualització, en el qual les persones queden desincrustades de les estructures tradicionals: la família, del territori, de la classe social, de la religió. Amb la modernitat apareix aquesta autoconsciència de no necessitar ningú, aquests vincles van perdent força i la relació entre el jo i el nosaltres canvia vers una tensió creixent. “Hi ha tensions entre nosaltres, és normal, però hi ha un nosaltres més gran que és que som un poble” Papa Francesc.
S’ha de cercar un bon equilibri que promogui la bona autonomia personal i els bons vincles entres els diferents nosaltres.
Les desigualtats
Vivim en una societat molt desigual. Aquesta desigualtat acaba traduint-se en tenir o no tenir oportunitats. Com més desigual és una societat més infeliç és tothom, pobres i rics.
Avui a Catalunya i al bisbat de Vic, hi ha més desigualtats que fa 20 anys. Això genera molta frustració i desconfiança en les institucions i entre conciutadans. És important treballar en les causes d’aquestes desigualtats, no només en les conseqüències.
El patiment
La realitat està plena de patiment: hi ha malaltia, mort, patiment, discapacitat, racisme, bullying, suïcidi, addiccions, solitud... La nostra societat amaga aquest patiment i fa veure que tot va bé. Tot i els grans avenços, encara avui costa visibilitzar, normalitzar i acompanyar tot aquest patiment.
Els descartables
En la nostra societat sembla que qui no produeix és descartable: els avis, els malalts els marginats, com si no fossin importants. Tothom viu i viurà situacions fosques i són situacions que s’han d’acompanyar. Com acompanyem les persones, famílies i comunitats com Església perquè sigui resilient en les dificultats?
Internet i les TIC
Les tecnologies estan canviant la nostra vida, canvia la forma que treballem, ens relacionem, ens organitzem, el lleure, la vida familiar...i hi ha noves realitats com la robotització, la intel·ligència artificial, el big data, la tecno medicina; la sensació que no estem governats per persones sinó per algoritmes. L’impacte és molt gran i són elements importants; com trobem lloc de la tecnologia en la vida humana i valorem també els riscos?
Tenir cura d’un mateix, dels altres i de l’entorn
Les persones haurien de ser el primer, com tenim cura dels altres? Com protegir els més desafavorits? Les persones tenim tota mena de necessitats, però si les necessitats bàsiques no estan cobertes és molt difícil poder avançar. Com tenim cura de nosaltres mateixos? Com dediquem temps a la pregària, al silenci a la contemplació per tenir cura del nostre interior?
És important generar espais i vincles en la parròquia perquè aquesta cura sigui possible. Tot això té a veure amb la construcció del Regne de Déu.
La Covid-19 està fent la prova del cotó, ens fa veure que coses que no eren tan importants ara ho són, i coses que ens semblaven molt importants, no ho són tant. Són reflexions poderoses que ens hem de plantejar. Aquest és un bon moment per fer-se preguntes, aprofundir perquè algunes respostes que s’han donat en la nostra societat als grans temes són pobres i s’han de repensar.
Podeu veure la xerrada al canal del YouTube del Bisbat de Vic aquí.
