El darrer diumenge de l’any litúrgic celebrem la solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist, Rei de l’Univers, una festa que ens convida a mirar el final: Crist és l’Alfa i l’Omega, el Senyor del temps i de la història. El seu regnat no és com els regnes humans: no s’imposa per la força, sinó que es manifesta en l’amor que serveix i salva: «El Fill de l’home no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per molts» (Mc 10,45).
La solemnitat va ser instituïda pel papa Pius XI l’any 1925, amb l’encíclica Quas primas, en un context marcat per ideologies que volien expulsar Déu de la vida pública. El sant pare volgué recordar que Crist és el veritable Senyor, per damunt de qualsevol poder terrenal. Inicialment se celebrava el darrer diumenge d’octubre; després de la reforma litúrgica del Vaticà II es va traslladar al darrer diumenge de l’any litúrgic, per subratllar que Crist és el terme i la plenitud de la història.
