Enguany, en plena preparació del Jubileu 2025, el papa Lleó XIV ha volgut subratllar que la gent gran no és només destinatària de l’atenció pastoral, sinó també testimoni viu d’una esperança que persevera amb força i saviesa.
Els qui no puguin peregrinar a Roma poden obtenir la indulgència jubilar visitant persones grans que viuen soles o realitzant amb elles una obra de caritat. Aquesta invitació continua el camí del papa Francesc, que ha insistit sempre a anar al seu encontre. El Papa Lleó, en el seu missatge, ens recorda que l’Escriptura és plena d’exemples d’ancians cridats per Déu: Abraham, Sara, Moisès, Zacaríes... Quan la força humana s’afebleix, el Senyor hi fa brillar la seva.
Avui, més que mai, cal una “revolució de la cura”: visitar, escoltar, pregar amb els grans. No són passat, sinó llavor de futur. Els avis han estat sovint mestres de fe, perseverança i esperança. En ells, estimats i fràgils, hi descobrim el rostre de Crist, que ens impulsa a estimar sense límits. I és que, com diu l’apòstol Pau, encara que el cos es destrueixi, “l’home interior es renova dia a dia” (2Co 4,16). També en la vellesa es pot esperar. I estimar. Sempre.