Vinculat a la paternitat de Jesús, cap de la família de Natzaret, un home marcat per la humilitat i el silenci; no podem sentir-lo distant, sinó ben proper a la condició humana, de la qual participa plenament. Havent assumit la paternitat legal de Jesús, és un home de segona línia, un home fet servei i veritable baula que uneix l’Antic i el Nou Testament.
En la vida d’aquest home just i enamorat, no podem oblidar la seva faceta de somniador. No té por de prendre a Maria com a esposa, sent la crida a fugir cap a Egipte i després a retornar cap a la terra d’Israel. En els somnis, Josep va coneixent els designis de Déu, i, com en altres indrets de l’Escriptura, va aprenent a executar la voluntat divina.
La seva missió ve dibuixada com a espòs de Maria i pare de Jesús. Aquesta esdevé la seva veritable grandesa, sempre viscuda amb discreció. Una vida al servei de l’economia de l’encarnació.
També una missió viscuda en la intranquil·litat, en la capacitat sempre nova de deixar-se sorprendre. Igualment, en l’acolliment de l’esperança. Sempre fou un home pacient. I aquesta intranquil·litat viscuda en la paciència, el porta a una esperança activa, obert al risc, a l’imprevist i a les metes inabastables.
I en aquest context missional descrit es desenvolupa la seva paternitat:
• Pare en la tendresa. Com a home, espòs i pare, va estimar veritablement. De ben segur que Jesús pogué experimentar i palpar en Josep la tendresa de Déu. Aquesta constatació ens fa tenir present la nostra debilitat. Malgrat tot, acceptem la nostra feblesa i estimem també el sagrament de la reconciliació com una experiència de veritat i tendresa.
• Pare del coratge creatiu. Josep mateix és un veritable miracle i transforma els problemes en una oportunitat. Així esdevé l’home fort i valent que valora Jesús i Maria com el seu més preuat tresor. Aquest realisme cristià que comprenem en la figura de Josep ens convida a afrontar les realitats negatives i a saber-les llegir des de la fe.
• Pare a l’ombra. En ell, la paternitat i la castedat s’uneixen. Estimat pel poble cristià, Josep és venerat com a model i intercessor nostre (Ite ad Joseph).
El bisbe Romà acaba l’exposició fent referència a una devoció josefina del papa Francesc citada en la carta, que ens convida a tots a posar-nos confiadament sota la protecció del patró de l’Església: en les situacions difícils i en instants d’angoixa persistent.
Que sant Josep ens obtingui gràcia, misericòrdia, coratge i ens defensi de tot mal.
Pere Oliva i March, prev.