Amb la son als ulls i sota la pluja, però amb el cor ple d'expectatives, el dilluns 19 d'octubre ens vam aplegar una quarantena de pelegrins de diferents poblacions del bisbat de Vic per emprendre el viatge cap a Polònia, una terra ferida per la història però fortificada per la fe, on anàvem a seguir la ruta de sant Joan Pau II i a buscar la mirada protectora de la Mare de Déu de CzÐstochowa.
Després d'aterrar a Cracòvia amb un cert retard, vam iniciar el periple celebrant l'eucaristia al santuari de la Divina Misericòrdia a Łagiewniki. Ser allà, on santa Faustina Kowalska va rebre les seves revelacions i on un jove Karol Wojtyła pregava en tornar de la fàbrica química, posà el to espiritual als dies següents. A Cracòvia es respira sant Joan Pau II en cada racó, des del Palau Arquebisbal fins a la Universitat Jagel·lònica, on va començar a estudiar filologia en 1938 abans que els ocupants alemanys suprimissin els estudis i l'enviessin a la pedrera de Zakrzówek. Més tard ingressaria al seminari clandestí fins a ser ordenat prevere en 1946.
El dimarts 20 d’octubre, al matí, vam baixar a les mines de sal de Wieliczka per visitar-ne els tres primers nivells, a 135 metres de fondària. Descobrir la multitud de capelles (incloent-hi la gran «catedral» subterrània) i d'imatges esculpides a la sal pels miners al llarg dels segles, i celebrar la missa en una d'elles, va ser una experiència de pregària i de meravella davant la tenacitat i la fe humana.
A la tarda ens vam endinsar a la ciutat que va ser la llar de sant Joan Pau II durant quaranta anys com a sacerdot, bisbe i arquebisbe. En caminar pel turó de Wawel i entrar a la catedral dels Sants Estanislau i Venceslau —a la cripta de la qual el Papa va oficiar la seva primera missa— vàrem sentir el pes de la història polonesa. El passeig per la Stare Miasto ens va dur a la plaça del Mercat, on, davant la imponent església de Santa Maria, vam escoltar el cèlebre trompetista que toca cada hora el Hejnał Mariacki, tallant la melodia abruptament en record del sentinella abatut per uns invasors. A la nit, compartirem el sopar en un restaurant de la ciutat, amenitzat per un grup de balls folklòrics.
El dimecres 21 d’octubre vam celebrar l'eucaristia a l'altar «pàtria» de la catedral, que acull les relíquies de sant Estanislau, patró de Polònia, bisbe i màrtir del segle XI. Segons la tradició, el seu cos desmembrat es tornà a unir miraculosament abans de ser enterrat, esdevenint símbol d'un país separat i reunit diverses vegades al llarg de la història. La jornada va continuar al barri de Kazimierz, un històric districte jueu convertit en gueto durant la guerra, que ens acostà a l'ombra de la tragèdia del segle XX. Cracòvia és també la ciutat de Schindler.
Tot seguit, ens vàrem traslladar a OÐwiÐcim, coneguda com a Auschwitz. Malgrat la gran afluència de gent, el silenci es va apoderar del grup en caminar entre els barracons dels camps d'extermini i veure les piles de cabells, sabates i maletes. Allà on tantes vides van ser arrabassades i on va morir sant Maximilià Kolbe, la pregària de cadascú es tornà més densa i necessària.
El dijous 22 d’octubre ens va regalar un camí cap a les arrels de l'esperança a Kalwaria Zebrzydowska, dalt d'un turó que recrea el calvari. La pau de la seva basílica barroca ens va preparar per a arribar a Wadowice, vila natal de Karol Wojtyła. Veure la pila baptismal on va rebre la fe i recórrer la seva casa familiar ens acostà al nen que perdé la mare de ben xic, criat amb sacrifici i amor pel seu pare i pel seu germà gran, metge que morí en contagiar-se d’un malalt. Conèixer la seva realitat humil ens feu comprendre millor la fermesa de les seves conviccions i l’empremta inesborrable del seu pontificat de vint-i-set anys.
Així vam arribar a la capital espiritual de Polònia: CzÐstochowa. L’estada al monestir de Jasna Góra (Muntanya Clara) durant el nostre darrer dia complet va ser el punt culminant del pelegrinatge. Contemplar la Mare de Déu Negra, amb la cara marcada per les cicatrius de l’espasa d’uns lladres, és impactant. Milers de pelegrins i el mateix sant Joan Pau II —el qual li oferí la faixa ensangonada de l’atemptat de 1981— hi han trobat consol. La missa i, a la tarda, el viacrucis per les muralles de la fortalesa, ens van agermanar amb tot el poble polonès.
El dissabte 24 d’octubre, després d’una darrera missa de comiat, vam emprendre el retorn cap a Catalunya. El silenci compartit a l’autocar reflectia una enorme gratitud: tornàvem a casa cansats, sí, però amb l’equipatge vital ple de testimonis de fe, d’història viva i de la certesa que la misericòrdia i l’esperança sempre tenen l’última paraula.
