L’any 2016 es van començar a detectar despreniments de fragments de pedres de l’edifici. Per això, l’any 2022 es van iniciar una primera fase de rehabilitació consistent en l’arranjament de les façanes i contraforts de l’església, seguida de la restauració de la torre del campanar, que està prevista que acabi abans de finals d’any. Aquestes obres han costat 300.000 € i han comptat amb subvencions de la Diputació de Barcelona, la Generalitat i el Bisbat de Vic. La Parròquia, que ha d’assumir 41.000 € de les despeses de la rehabilitació, ha engegat una campanya de recaptació de fons.
Segons Jordi Morros, l’arquitecte a càrrec de les obres de restauració, el mal estat de conservació del campanar de Calaf es deu a la pedra sorrenca amb què va ser construït. En aquest sentit, s’han aplicat tractaments de consolidació al parament per resoldre la situació de degradació de la pedra.
El campanar de Calaf, símbol del poble
El campanar de Calaf està declarat bé cultural d'interès local, però també està catalogat com a bé cultural d’interès nacional per formar part del conjunt de la Plaça Gran de Calaf, declarada BCIN l’any 2003. És per això que aquest element és objecte d’especial cura a l’hora de conservar els seus trets identificatius.
El campanar de Calaf, d’estil barroc, es va començar a construir l'any 1670 i no es va enllestir fins al 1889. Amb els seus gairebé 57 m d'alçada, és el més alt de la comarca, i un element molt representatiu i estimat del poble i de l’Alta Segarra. És per això que s’ha creat una comissió de seguiment formada per veïns, empreses i entitats, que han contribuït econòmicament a la seva restauració.
 |
 |
 |
