A la matinada del 12 de febrer, diada de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona, moria el bisbe Toni Vadell, auxiliar de Barcelona. Durant l’assemblea d’aquest estiu a Montserrat ja el vam veure molt prim i ens deia que li feien unes proves, però va ser el 16 de juliol que ens comunicava que li havia estat diagnosticat un tumor al pàncrees: Certament, ha suportat la malaltia amb molta fe, fortalesa i serenitat. Fa més de quatre anys que el bisbe Toni ens presidia al Secretariat de Catequesi de Catalunya i les Illes (SIC), del qual ja havia format part com a delegat de Mallorca des del 2009 fins al 2017, any en què rebé l’ordenació episcopal. Això vol
dir que feia dotze anys que el coneixia. De fet, el ritme del SIC, amb les seves reunions mensuals, les diverses jornades, l’assemblea anual... fa que es converteixi per als delegats de catequesi en una petita família. Recordo que va ser el juny del 2014 quan, arribant a l’assemblea de delegats que va tenir lloc a la Vall d’Aran, ens assabentàvem que havia estat promogut a l’episcopat com a auxiliar de Barcelona. I, l’any 2017, amb la partença del bisbe Taltavull a Mallorca, va ser escollit per la Conferència Episcopal Tarraconense president del SIC.
El bisbe Toni, com és ben conegut i s’ha anat testimoniant aquests dies, era una persona entusiasta, alegre, sempre amb un somriure i una rialla expressiva. Com a catequeta, i a partir de la seva experiència com a delegat de Catequesi i pastoralment a Mallorca, ha liderat el projecte que actualment estem presentant a les diòcesis i que va tenir dos moments significatius en què ell ens acompanyà: a les Jornades de Catequesi de Vic (2019) i a les darreres Jornades de Catequesi de Montserrat (novembre del 2021), que encara va presidir i en les quals, si bé la malaltia ja es notava en el seu aspecte, el seu entusiasme restava intacte.
Va ser justament quan ens vam reunir abans de Nadal que va enviar un missatge al grup de delegats per dir-nos que havia estat ingressat en un hospital i que no ens podria acompanyar però que s’unia de cor a nosaltres i que estaria al cas de tot el que es digués. Així, fins que va poder, ens anà informant de la seva situació i anàrem pregant i patint amb ell. Ens deixa orfes al SIC i, justament, en la vigília d’unes altres jornades, les de delegats a Madrid, on ell havia d’intervenir i on també tants delegats i membres de la Comissió de Catequesi van destacar aquest tarannà seu que ha deixat petjada i que fa que es trobi tant a faltar. El kerigma, primer anunci, va ser el tema d’aquestes jornades i l’àrea de la qual ell era responsable, i podem dir que amb el seu ministeri ha estat l’expressió viva del que és això, segons ens proposa el papa Francesc: la il·lusió de l’anunci que brolla d’enamorats del Senyor i l’alegria en la presentació joiosa de la fe en Crist mort i ressuscitat.
Gràcies, bisbe Toni; et portarem al cor i que al cel ens puguem retrobar.
Joan A. Castillo, prevere, delegat de Catequesi
