«No solament és un patrimoni material, sinó el testimoni viu d’una memòria col·lectiva»
Arribats a finals de l’any, a la Delegació Episcopal del Patrimoni Cultural ens agrada fer un repàs d’algunes de les accions que s’han fet, en el nostre bisbat, en favor del patrimoni cultural. Com sempre, han estat intervencions plenes de sentit, professionalitat, estima i esforços per moltes bandes. I n’estem molt contents. Però aquesta dedicació ingent de feligresos, parròquies i tècnics perdria part del seu sentit si no entenguéssim que el patrimoni cultural de l’Església no sols és un patrimoni material, sinó el testimoni viu d’una memòria col·lectiva que es perpetua a través dels seus usos i manifestacions comunitaris. El nostre patrimoni és un «patrimoni total», en què el fet material i immaterial continuen plenament en ús i el patrimoni físic es complementa com a escenari d’un fet immaterial. Aquí, el patrimoni immaterial —la litúrgia, els rituals, els cants, les cerimònies, els gestos— és l’ànima que complementa el patrimoni material. Quan aquests dos se separen, queden desnaturalitzats, en certa manera, i perden malauradament la seva funció. Aquest convit a veure el nostre patrimoni com un patrimoni viu i «total», l’hem traslladat, amb tota l’èmfasi que hem pogut, des del secretariat que reuneix els delegats de patrimoni cultural de les deu diòcesis amb seu a Catalunya, a la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat, ara que està refent l’antiga llei del Patrimoni Cultural, que data de 1992.
L’any 2025 ha estat, pel que fa a intervencions en el patrimoni, un any ben fructífer. Son les nostres comunitats, que viuen aquesta sintonia entre la seva vida i els escenaris que la fan possible, les que empenyen la conservació dels seus aixoplucs materials, que volen que siguin llocs d’acolliment amable i testimonis de la història de la seva comunitat.
Rehabilitacions
Enguany s’han refet moltes teulades: a Sant Cristòfol de Campdevànol, Claret de Cavallers, Sant Vicenç de Torelló, Santa Maria de Manlleu, Santa Maria de Folgueroles o Sant Julià de Vilatorta, entre altres. S’han restaurat campanars, com el magnífic campanar romànic de Sant Martí Sescorts o el més humil de la Mare de Déu de la Salut de Vallfogona; s’ha rentat a fons la cara d’unes quantes façanes: la façana principal de la catedral de Sant Pere, la portada romànica de Sant Esteve de Llanars, la façana de la capella del Seminari de Vic o la façana sud de L’Albergueria, un edifici romànic que acull el Centre Cultural del bisbat. S’ha intervingut també en molts interiors: la capella fonda de l’església parroquial de Santpedor, la instal·lació elèctrica de Sant Joan de les Abadesses o la restauració integral, fantàstica, de la capella del Pilar de la catedral de Vic.
Nous projectes
Quan cal realitzar una intervenció important en patrimoni, abans s’ha de fer un bon projecte; enguany hem pogut treballar un seguit de projectes que esperem que vegin la llum l’any vinent: la rehabilitació de teulada de Santa Eulàlia de Puig-oriol i la de Sant Martí de Sesgueioles, la restauració del retaule del Roser de l’església de Sant Pere d’Osor i la restauració del claustre romànic i les pintures de Sert de la catedral de Vic, que prometen ser projectes espectaculars.
Difusió cultural
Hem de sumar a l’aspecte de la restauració material el de la difusió cultural. Com cada any, diverses esglésies del bisbat que tenen una vida cultural i turística activa han treballat plegades en el projecte diocesà «Cases d’Oliba». Aquest projecte vol fomentar la cooperació entre esglésies, ajudar-les en la seva gestió i promoure l’activitat cultural a fi de ser més oberts i presents en la societat. Han estat dotzenes de visites culturals que han permès a molta gent de conèixer a fons la catedral, els monestirs de Sant Joan, Ripoll i l’Estany, la Seu de Manresa, etc. També les diferents institucions del bisbat han tingut un any ple de dinamisme: el Museu Episcopal acaba d’inaugurar una fantàstica exposició temporal, «Els instruments de l’ànima», una mostra de patrimoni antic preparada amb altres museus diocesans de Catalunya; l’Arxiu Episcopal ha continuat digitalitzant els seus fons i L’Albergueria ha organitzat la sorprenent exposició fotogràfica «Aixopluc», de l’artista Marià Dinarès. El bisbat també ha participat en iniciatives més globals, com ara Catalonia Sacra, en l’agenda de la qual es van visitar les marededeus dels Prats de Rei, el santuari de l’Ajuda o l’Arxiu Episcopal de Vic.
Tota aquesta llista és solament a tall d’exemple. Donem-nos gràcies els uns als altres per tanta activitat en favor del nostre patrimoni! L’any vinent, si Déu vol, encara serà més intens i fructífer.
