Deia el nostre bisbe Josep Maria Guix, l’any 1985, parlant del patrimoni cultural de l’Església: «Aquests béns han anat brollant del si de l’Església, en les seves comunitats, d’una manera lenta i contínua durant els seus llargs segles d’història, amb destinació al culte, a la catequesi i educació cristiana del poble. És un patrimoni religiós per la seva naturalesa, pel seu origen i per la seva finalitat, amb un valor i un interès religiós i pastoral extraordinari. Però és també un patrimoni cultural, perquè té una gran importància per a la història i la cultura; en el seu conjunt, és un testimoni viu de la profunda creença del nostre poble.» És per tot aquest seguit de valors i funcions -el punt de trobada de la comunitat, les eines i els llocs per a la celebració dels sagraments, la seva dimensió artística, la seva importància històrica...les notícies-que des de sempre a les nostres parròquies s’han realitzat treballs constants per a la creació, manteniment, restauració i difusió del patrimoni cultural.
Aquest any que es va acabant no ha estat pas una excepció, ans al contrari. Fem-ne un repàs.
La catedral
A la catedral de Sant Pere, a l’estiu es va acabar el gruix de les obres de rehabilitació integral de l’edifici de l’Escrivania, que dotarà el conjunt catedralici d’uns espais de serveis pastorals i acolliment al visitant, També s’ha treballat en la restauració del deambulatori, lloc on han d’anar les pintures de Josep Maria Sert que es van salvar de la crema de 1936, i s’han iniciat les obres de restauració del pis superior del claustre, que han de donar relleu a aquest monument gòtic tan important i resoldre problemes d’accessibilitat tant al claustre com dins la nau.
La Seu de Manresa
També ha estat un any intens a la Seu de Manresa. A més de les obres ordinàries que cada any van fent en aplicació del seu pla director, enguany han escomès dos projectes de gran importància: la restauració de l’orgue i la restauració del frontal florentí, una obra mestra de l’art gòtic, que han instal·lat l’interior de la Seu. Una manera extraordinària de celebrar els 700 anys de la signatura del contracte per a l’edificació de l’església gòtica, amb l’arquitecte Berenguer de Montagut, i els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a Manresa.
Altres actuacions
El monestir de Ripoll ha fet una actuació poc vistosa però molt efectiva: ha col·locat una gran xarxa sobre el pati del claustre del monestir per tal d’evitar l’entrada de coloms en els dos pisos del claustre. La presència dels ocells era terriblement perjudicial per a la conservació del monument i obligava a un esforç de neteja constant. Sant Jaume de Calaf, que ja havia hagut de posar xarxes al campanar l’any anterior per a evitar caigudes de pedres al carrer, ha començat les obres de restauració de les façanes i el campanar; serà una obra llarga i costosa. El santuari de la Gleva ha emprès una altra obra impressionant: la restauració del campanar barroc, que s’alça imponent sobre el Ter. Des de lluny es veuen les bastides.
Altres esglésies han afrontat obres interessants: a tall d’exemple, la restauració de les pintures barroques del cambril dels Sants Màrtirs de la Pietat de Vic, que encara continua; la renovació integral de la capella del Seminari de Vic, amb les pintures de l’artista Marko Rupnik; la neteja dels paraments interiors i la desinsectació dels bancs de l’església del monestir de Sant Joan de les Abadesses; la reparació de la façana de Santa Coloma de Centelles i la teulada de la capella de l’Espelt...
Però el treball sobre el patrimoni cultural no s’acaba en les accions per a la seva conservació: cal empènyer la difusió dels seus valors, i la bona acollença dels seus visitants. Així, aquest ha estat l’any de consolidació del projecte diocesà «Cases d’Oliba», que coordina les diferents esglésies del bisbat que ja tenen una dinàmica d’atenció al visitant; l’agenda d’activitats al «territori Oliba», que ha inclòs concerts, visites guiades i tallers fets durant tot l’any, ha tingut un bon èxit. Al Museu Episcopal s’ha inaugurat una impactant sala immersiva. A nivell interdiocesà, el bisbat s’ha afegit a la satisfacció pels deu anys de «Catalonia Sacra», un projecte dels deu bisbats catalans per a donar a conèixer el seu patrimoni, i hi ha participat amb un seguit d’actes en diferents esglésies de la diòcesi.
També és important el foment de la creació artística. L’Albergueria, el Centre Cultural del Bisbat de Vic situat rere la catedral, ha encetat el seu 26è any de vida amb forces renovades: fins a finals de desembre es podrà veure l’exposició de pintures de gran format «Cor de paisatges», on el pintor David Casals identifica esglésies i paisatges.
En el bisbat, bé sigui des de les seves parròquies i esglésies o des de les seves institucions diocesanes, continuem treballant per la custòdia i la promoció del nostre patrimoni. Perquè si volem ser, com ens demana el bisbe Romà, «creients i creïbles», hem de ser també dignes hereus del llegat dels nostres avantpassats, i donar-li el tracte i el valor que es mereix.
