El dia 23 d’abril la comunitat carmelita del monestir de Jesús, Maria, Josep i Teresa de Vic (conegut popularment per monestir de Santa Teresa) es va omplir de joia. La joia pròpia del temps pasqual es va veure sobreeixida per la professió solemne i la imposició del vel de la Gna. Maria de la Creu, consagrada per sempre a Déu.
La cerimònia va ser presidida pel bisbe Romà i concelebrada per més de trenta preveres. L’assistència de familiars, amics i fidels fou tan nombrosa que l’església quedà petita i fins i tot algunes persones seguiren la missa des de l’atri del monestir.
El ritu de la professió religiosa va ser el punt àlgid de la celebració. L’emoció i l’alegria per aquesta nova vida consagrada a Déu amarava tots els assistents, malgrat que des dels bancs no es pogués veure tota la cerimònia.
Darrere la reixa de clausura, la professant, prostrada a terra, braços en creu, era coberta amb pètals de rosa, mentre els fidels enfilaven la lletania dels sants amb el «Kyrie, eleison». Després, agenollada davant la mare priora, la candidata va professar els seus vots i prometé obediència, castedat i pobresa a Déu. Un cop signat el document de la professió, Maria de la Creu va rebre el vel sagrat, distintiu de la seva consagració. La mare priora li posà la corona nupcial mentre les germanes cantaven en llatí «Vine, esposa de Crist, i rep la corona que el Senyor t’ha preparat per sempre».
La carmelita, unida a Jesucrist, desitja lliurar la seva vida per la salvació dels germans. Per això, els lemes que encapçalaven la invitació i el recordatori de la consagració eren una declaració d’intencions: «Per a mi, viure és Crist» (Fl 1,21) i «T’estimo amb un amor etern» (Is 54,8).
La celebració es va cloure amb un berenar a l’atri del monestir, on tots els assistents pogueren compartir la joia per la Gna. Maria de la Creu i de tota la comunitat carmelita.
