L’orgue del santuari de la Gleva és, en paraules de l’orguener Albert Blancafort, «un dels orgues romàntics més interessants de Catalunya». Va ser construït l’any 1925 i, com era propi de l’època, l’estètica de l’instrument és romàntica: el so és càlid —sense el caràcter incisiu més propi de l’orgue barroc o neoclàssic—; els greus són profunds i esponjosos; alguns registres —amb noms tan suggestius com «cor de nuit», ocarina o flauta harmònica— posseeixen un so flotant, aeri, d’alta càrrega poètica; la llengüeteria —aquells tubs que, a causa de la llengüeta que tenen dintre, generen un so vibrant, fins i tot esparracat en alguns orgues— és dolça. Resulta sorprenent la qualitat sonora de l’instrument tenint en compte el baix rang del metall dels tubs, que no són de plom i estany, com és habitual, sinó de zenc.
L'organista Modest Moreno grava un disc a l'orgue de La Gleva
L’organista ripollès Modest Moreno i Morera, de dilatada trajectòria internacional, ha estat el primer a enregistrar aquest orgue singular en el disc compacte «Orgues notables de Catalunya. Volum III. Orgue del santuari de la Gleva», publicat aquest juliol per Edicions Albert Moraleda. Diu Moreno: «Si es va escollir l’orgue de la Gleva és perquè realment és notable: per l’any de construcció —som davant d’un instrument pràcticament centenari— i, molt especialment, per la sonoritat, que és preciosa i en el disc queda molt ben reflectida.»
La gravació té set obres, amb un gran pes de la música montserratina, amb noms com el de Narcís Casanoves, Anselm Ferrer, Odiló M. Planàs i Gregori Estrada.
