A petició dels actuals membres del capítol de la col·legiata basílica de la Seu de Manresa —Mn. Joan Hakolimana, president, i de Mn. Joan Antoni Castillo, Mn. Estalisnau Corrons i Mn. Jaume Serra— de proveir de nous canonges tal col·legiata, el bisbe Romà va nomenar el dia 24 de gener quatre nous canonges: Mn. Josep M. Mas, rector de St. Martí de Torruella; Mn. Florenci Gras, rector d’Artés i de St. Fruitós de Bages; Mn. Martí Kabamba, rector de Crist Rei, i Mn. Joan Prat, rector de Sant Josep del Poblenou de Manresa.
El dia 27 d’abril, solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, a les dotze del migdia els susdits nous canonges van pendre possessió del càrrec de mans del bisbe de Vic, després de professar el credo i fer el jurament de fidelitat. La basílica és va vestir de festa per a l’acte, al qual assistiren familiars i feligresos. D’aquesta manera el capítol de la Seu manresana queda format per vuit membres, que pròximament votaran la repartició de càrrecs amb vista a vetllar pel manteniment de la col·legiata i el seu culte.
Breu història del capítol de la Seu de Manresa
Hi ha documents que fan remuntar al segle IX (anys 818 i 832) l’existència d’una comunitat de clergues a l’església de Santa Maria de Manresa amb la doble missió d’atendre les exigències del culte i les necessitats espirituals de la feligresia. Eren una comunitat de clergues que la Reforma Carolíngia posava sota la regla de sant Crodegang o d’Aquisgrà. D’aquí el nom de canònica (cànon = regla). La reforma del bisbe Berenguer Sunfried del segle XI dissenya la vida i la disciplina de la canònica manresana segons la doctrina i els escrits ascètics de sant Agustí.
En el segle XV totes les comunitats agustinianes del Principat van ser secularitzades. Unes quedaren reduïdes a la condició de parròquies o de simples llocs de devoció; altres, com Santa Maria de Manresa, es convertiren en col·legiates depenedents del bisbe del lloc. Va ser en el marc de la reforma promoguda pel concili de Trento. Tot i això, una butlla del papa Climent VIII (1600) i un breu d’Innocenci X (1646) deixen clar que Manresa conserva les qualitats, jurisdiccions, dignitat i beneficis d’una canònica.
L’any 1851, un concordat entre la Santa Seu i l’Estat espanyol suprimeix la col·legiata de Manresa, que queda reduïda a una simple església arxiprestal. El 7 d’agost de 1883 la Santa Seu va crear quatre canongies honoràries, que s’adjudicaren als beneficiats de la Seu, Ignasi Canudes, Josep Vidal, Francesc Masnou i Pere Ribera. Un any més tard (5-12-1884), un breu pontifici retorna el títol de col·legiata a Santa Maria de la Seu. El nombre de canonges passa a nou. Aquesta situació quedarà confirmada el 30 de juliol de 1899 per Lleó XIII, que serà el papa que li concedirà també el títol de basílica.