La trobada es va iniciar a l’aeroport, on ens vam reunir els diversos membres del grup per començar aquest pelegrinatge amb esperit jubilar, marcats pel desig de renovar la vocació en comunió amb l’Església universal.
Un cop arribats a Roma, ens vam allotjar al Casal La Salle, on celebràrem la missa d’inici del nostre jubileu. Aquella mateixa tarda ens desplaçàrem a la plaça de Sant Pere amb l’esperança de visitar el Vaticà. Tot i que no fou possible per qüestions horàries, aquest primer contacte amb el cor de l’Església ens disposava interiorment per als dies següents.
El dijous dia 26 començàvem amb la celebració de l’eucaristia i un esmorzar compartit. Tot seguit, ens dirigíem novament al Vaticà per portar, entre tots els pelegrins, la creu jubilar. Aquest moment, viscut amb gran emoció, va culminar amb la visita a la basílica de Sant Pere, símbol de la nostra comunió amb el Papa i centre de la catolicitat. A migdia ens vam traslladar a la Casa Bonus Pastor per dinar, espai que ens acolliria també en altres moments del pelegrinatge.A la tarda visitàrem la basílica de Sant Joan del Laterà, on tingué lloc un dels moments més significatius: la renovació del baptisme al Baptisteri. A continuació, vam pujar devotament la Scala Santa i ens desplaçàrem fins a la basílica de Santa Maria la Major, posant sota la mirada maternal de Maria el nostre ministeri sacerdotal.
El divendres dia 27, encara fosc, ens preparàvem per a participar en la missa jubilar presidida pel sant pare Lleó a l’interior de la basílica de Sant Pere. Els seminaristes, com altres pelegrins, restaren a l’exterior, mentre que bisbes, preveres i diaques ocupàvem els espais designats. L’eucaristia, solemne i multitudinària, fou també l’escenari de l’ordenació de trenta nous preveres, una gràcia que omplí d’esperança i joia tota l’assemblea. Durant l’ofertori, alguns diaques de la nostra diòcesi vam tenir l’honor de sostenir el calze i la patena, objectes sagrats que després portaríem per distribuir la sagrada comunió en diversos punts de la basílica.
El Sant Pare, en la seva homilia, ens va recordar que el Cor de Crist és el centre del misteri de la salvació: encarnació, mort i resurrecció, confiades de manera especial als sacerdots perquè el facin present al món. Ens exhortà a viure com a pastors segons el cor de Déu, capaços de buscar les ovelles perdudes, guarir les ferides i sostenir els febles. Amb paraules carregades de força evangèlica, ens animà a posar l’Eucaristia al centre de la vida, a viure la conversió com a camí constant i a ser sembradors de reconciliació i unitat. Ens encoratjà també a mirar el testimoni dels sants sacerdots de la història com a model de fidelitat i lliurament.
Havent dinat, tocava recollir les maletes i dirigir-nos a l’aeroport per emprendre el vol de tornada a Barcelona. Ens acomiadàvem amb agraïment mutu, havent viscut uns dies intensos de comunió, fraternitat i renovació vocacional. La germanor entre clergues i seminaristes, viscuda en un ambient de pregària i alegria, va fer d’aquest pelegrinatge un veritable temps de gràcia.