Fa uns anys, el Papa Francesc indicava «Si alguna cosa ens ha d'inquietar santament i preocupar la nostra consciència, és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l'amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida.» Per això, és tan important quan al llarg de l’any, arreu de la nostra diòcesi, el Bisbe de Vic imparteix el sagrament de la Confirmació a molts joves. Joves d’edats, estudis i aficions molt diverses, però amb una característica comuna, el seu amor a Déu.
La Confirmació hauria de portar als confirmants a la vivència de la Fe en les seves comunitats parroquials. I, és molt important que la comunitat aculli al jove, a l’adolescent, tant en la seva etapa de preparació a la confirmació, com en la vivència de la Fe en el seu dia a dia.
La comunitat parroquial és signe d’una Església de “pedres vives construïda com a edifici espiritual” al voltant de la “pedra viva” que és Crist (cf. 1Pt 2, 4 -5). Per a moltes persones, quan entren en una església, les “pedres vives” són el primer rostre d'una Església acollidora i alegre.
Això, és el que es va fer palès fa uns dies, quan el bisbe Romà va confirmar una colla de nois i noies al Monestir de Ripoll. El monestir de Ripoll és un marc arquitectònic i artístic incomparable. Però, qui va participar en aquella celebració -o en qualsevol de les confirmacions del nostre bisbat-, no va ser testimoni, només, d’unes pedres que ens contemplen des del pes de la història; sinó, que va ser testimoni d’unes “pedres vives”, d’uns joves que amb la força de l’Esperit Sant volen testimoniar, en el sí de l’Església, que Déu és viu.