«Al final de les sessions de l’Assemblea Sinodal del nostre Sínode Diocesà, convocat el 16 de setembre del 2018, solament pot brollar del nostre cor l’agraïment al Senyor que ens ha fet el do de poder-la realitzar. Tot i que el procés del nostre Sínode per l’Esperança s’ha esdevingut en unes circumstàncies concretes que haurien pogut portar a abandonar el camí sinodal, Déu ens ha concedit de celebrar-lo; i prosseguim caminant. Respecte a les circumstàncies, vull recordar la pandèmia del Covid-19, amb totes les seves conseqüències: els confinaments i, sobretot, el sofriment dels malalts i les seves famílies; i, la cosa més dolorosa, la mort de moltes persones, algunes membres dels grups sinodals. Però també hem d’esmentar que en el camí sinodal estem immersos en un món canviant, com ho evidencia la situació de guerra per la invasió d’Ucraïna, la qual ens ha tocat de ben a prop —entre nosaltres hi ha ucraïnesos—. Mirant l’Església universal, també hem de tenir present el «sínode universal» o, més ben dit, la preparació per a les assembles del Sínode de Bisbes de l’octubre del 2023 i del 2024; preparació en què s’ han implicat totes les diòcesis d’arreu del món.
Totes aquestes circumstàncies i el mateix camí sinodal alemany ens han ajudat a entrar encara més en la dinàmica sinodal pròpia de l’Església. Vull fer present en aquests moments la carta del papa Francesc al poble de Déu que peregrina a Alemanya del juny del 2019, quan justament nosaltres estàvem en els nostres primers passos sinodals».
«Aquest escrit pontifici ens va ajudar a centrar el nostre treball, sobretot en la Comissió del Sínode Diocesà, des de la confiança en l’Esperit de Déu que guia la seva Església, i la realitat fonamental de la comunió eclesial, que ens manté en comunió amb Crist, el nostre Senyor i Salvador.
Gràcies siguin donades a Déu perquè ens ha fet el do de poder dur a terme l’Assemblea Sinodal; i, evidentment, gràcies a tots i cada un de vosaltres, els qui sessió rere sessió us heu fet presents, amb el vostre cor, la vostra paraula, la vostra intel·ligència, la vostra pregària, a fi que poguéssim entre tots dur endavant la missió que el Senyor ens ha encomanat. Sí, gràcies per la vostra generositat per servir la nostra Església de Vic. Gràcies pel vostre testimoniatge d’amor a l’Església que peregrina en aquesta estimada terra del nostre bisbat. Gràcies també a les vostres famílies i comunitats, que han hagut de canviar o suprimir esdeveniments familiars o comunitaris. El meu agraïment i pregària per la Pilar Mayans i Casas, que ha estat cridada a la casa del Pare en el període de la nostra Assemblea Sinodal; confiem en la seva intercessió pel Sínode de l’Esperança i per la diòcesi davant el Senyor de la glòria.
En la cloenda de les sessions de l’Assemblea Sinodal he de fer presents les meves apreciacions, totes elles amarades de gratitud. En totes les sessions realitzades s’han fet presents les actituds profundament cristianes de la unitat i de l’escolta mútua, en el respecte i la caritat, tot cercant la voluntat de Déu. Una altra constatació és l’acolliment mutu: certament ens hem conegut, hem aprofundit en l’amistat, hem creat lligams de fraternitat cristiana. La meva mirada de pare i de germà envers tots i cada un de vosaltres ha vist la bellesa de la comunió, la calidesa de la fraternitat, la meravella de l’escolta mútua, la simfonia de la veritat en les aportacions, la unció de la pregària, on l’Esperit Sant s’ha vessat com pluja suau en els nostres cors.
«Hem redescobert que som una gran família i és més el que ens uneix que el que ens separa»
Sí, en l’Assemblea Sinodal s’ha manifestat l’Església en la seva diversitat de dons i de carismes. Hem redescobert que som una gran família i que és més el que en uneix que el que ens separa. Quina bellesa la de l’Església en la multiplicitat de les seves activitats ben a prop de les persones, compartint els goigs i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes i dones d’avui! És molt el que fem, però ens queda molt per realitzar. L’objectiu d’un sínode és, principalment, servir per a la crida a la conversió, adreçada a tots i cada un dels membres de la comunitat que el celebra. L’Església avança en la mesura en què cada un dels cristians siguem capaços de posar-nos de cara al Senyor, mirar-lo i preguntar-nos què vol de nosaltres, quin és el seu somni per a cada un de nosaltres, per a les nostres parròquies i comunitats, per a la nostra diòcesi. No podem restar solament en el que sempre s’ha fet. El món actual, com ens recorda contínuament Francesc, papa, demana de nosaltres la conversió missionera.
En les sessions hem mirat el present eclesial des de l’esperança, des de la confiança en la presència de Crist enmig de la seva Església. Haig d’assenyalar l’alegria com a to fonamental de la nostra assemblea. Certament s’han obert camins que ara ens cal fressar. L’Església diocesana nostra és sempre la mateixa, ara com al llarg dels segles, però quelcom en nosaltres ha canviat. Hem redescobert que hem de fer camí més i més junts. L’experiència que hem viscut en els grups sinodals i en l’Assemblea Sinodal ha de ser performativa, capaç d’ajudar, des de la humilitat i el servei, les nostres parròquies i comunitats. L’experiència sinodal s’ha d’encomanar a tots els àmbits eclesials.
Les reformes fetes des de dalt, sense participació, tenen poca eficàcia
Amb l’assemblea no acaba el Sínode Diocesà; ara pertoca al bisbe, que té la missió de donar la vida per tota l’Església, esposa de Crist, el discerniment propi d’aquelles paraules de missió i esperança per a ajudar a avançar l’Església, en aquests moments concrets de la història, amb les seves oportunitats i reptes. La saviesa del procés sinodal és entendre que les reformes empreses solament des de dalt, sense una àmplia participació dels elements de la base perifèrics i populars, tenen poca eficàcia. L’autoritat exercida després del Sínode Diocesà i com a fruit d’aquest té el segell del consentiment viu del cos eclesial. Tal és el repte que tinc al davant: ser fidel al Senyor i fidel a l’Església que ha parlat, canònicament, per la vostra boca. Us demano, ja des d’ara, que no em deixeu sol en aquest desafiament. Confio en la vostra pregària.
Gràcies! El Senyor compta amb nosaltres! El nostre món necessita dels cristians, des del convenciment i aprofundiment de la nostra identitat i missió: “Creients i creïbles en una Església que “té com a objectiu eixamplar encara més el regne de Déu” (LG, 9)”».
